Guadalupe Sabio: "Els nous fàrmacs contra l’obesitat poden ajudar amb el càncer de fetge"

Ara per ara el que se sap és que l’obesitat genera una inflamació crònica a l’organisme, que fa que el fetge comenci a acumular greix nociu i a poc a poc es produeix la mort de cèl·lules i cicatrius, que causen mal al fetge. És una de les raons principals per les quals hi ha una gran incidència de càncer hepàtic en persones amb obesitat.

¿Per què els homes tenen quatre vegades més possibilitats de desenvolupar càncer de fetge que les dones?

Hi ha diverses raons. Al nostre laboratori hem trobat que en els homes el teixit adipós està més estressat i això fa que secreti proteïnes que protegeixen pitjor el fetge. A més, hem vist que l’home té més inflamació crònica.

¿Com i per quin motiu es produeix la inflamació crònica de baix grau?

Perquè les cèl·lules immunes ataquen el cos sense tenir una diana dirigida i, com que és d’una manera crònica, té un efecte important en la salut. El sistema immune es comporta així perquè actua contra el greix que s’acumula quan hi ha obesitat i també ataca el fetge o el múscul, si han acumulat greix. Simplement, el sistema immune intenta atacar aquest greix que s’acumula de manera errònia.

¿Quina relació té la inflamació crònica amb el càncer?

No hi ha relació lineal. Però la inflamació provoca que les cèl·lules es morin i en aquest procés de mort cel·lular contínua, el càncer apareix quan una d’aquestes cèl·lules es mor i en neix una altra, però amb una mutació. I com més mal facis al teixit, més possibilitats tens que apareguin mutacions. A més, el fetge té una capacitat regenerativa molt gran, quan es moren hepatòcits, hi ha hepatòcits que es regeneren, però aquesta inflamació crònica pot fer que algun d’aquests hepatòcits canviï i es genera la cèl·lula tumoral.

¿Per què en els homes hi ha més inflamació crònica?

No se sap específicament, però al laboratori hem vist que és perquè la testosterona activa l’estrès del teixit adipós, que protegeix pitjor el fetge.

¿Quines línies d’investigació desenvolupen al CNIO?

Estem estudiant específicament com l’obesitat altera el teixit adipós, el torna disfuncional i això fa que secreti unes proteïnes diferents, que poden ser molt petites i que encara es coneixen poc perquè són difícils de detectar a la sang. Estem intentant veure com se secreten, identificar-les i veure quines afecten l’aparició de càncer hepàtic.

¿Com es porta a terme la investigació?

Treballem amb mostres de pacients, per això col·laborem amb diversos hospitals, i també amb models animals i cultius cel·lulars.

Una vegada identificades les proteïnes que se secreten amb l’obesitat, ¿quines utilitats futures tindran?

Creiem que poden ser biomarcadors primerencs de detecció del càncer, perquè en càncer hepàtic el problema és que es detecta molt tard i per poder diagnosticar-lo has de fer una biòpsia. Nosaltres volem utilitzar aquestes microproteïnes en la detecció primerenca. A més, creiem que moltes tenen una funció i les podem utilitzar com a diana terapèutica.

¿Quant està previst que duri la investigació?

El projecte acaba de començar i té una durada de cinc anys. Nosaltres creiem que en aquest temps tindrem identificades aquestes microproteïnes, per saber quina funció tenen, les associarem a biomarcadors i les modificarem perquè serveixin com a teràpia.

¿Per què el càncer de fetge és un dels de pitjor pronòstic?

No és dels més comuns, però efectivament té una taxa de supervivència bastant dolenta perquè si es detecta en estadi avançat, el 95% dels pacients no supera els tres o quatre mesos. El problema és que quan es detecta molt tard, als pacients no se’ls pot fer cirurgia i només poden rebre tractaments que no funcionen gaire bé. S’està intentant introduir quimioteràpia directament al fetge, però no s’ha pogut millorar gaire el pronòstic.

¿Com diria que influeix el consum d’alcohol en el càncer de fetge?

És un factor de risc perquè produeix una inflamació molt gran al fetge i fa que els hepatòcits es morin i al regenerar-se, poden aparèixer les mutacions. A més, és un factor sinèrgic amb l’obesitat, perquè si beus alcohol, forces moltíssim més el fetge i l’ataques, per tant, amb l’excés de greix i, d’altra banda, amb l’alcohol.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

En aquest context, ¿com poden influir els nous fàrmacs per aprimar-se? ¿Faran que disminueixi la incidència de càncer associat a l’obesitat?

Les dades que hi ha en l’actualitat fan que pensar que sí, sobretot si la teva obesitat no ha provocat un mal greu al fetge, perquè en estat avançat els tractaments [antiobesitat] no tenen tant efecte. Però sí que hi pot haver un conjunt de pacients que al reduir l’obesitat, als estadis més inicials, no desenvolupin càncer.