L’experiència de tres països més

Itàlia, Alemanya i el Regne Unit han viscut algun episodi similar al tall de subministrament elèctric registrat a Espanya el dia 28, salvant les distàncies, i de tots s’han tret lliçons o han servit per implementar plans de contingència per minimitzar l’impacte i remuntar la xarxa en cas de fosa en negre. Aquestes són les experiències en aquests tres països veïns d’Espanya.

Augment de la inversió en infraestructura i millora de la coordinació internacional.

El 28 de setembre de 2003, Itàlia va viure el que probablement va ser l’apagada elèctrica més greu de la seva història recent. Un tall massiu d’energia va deixar sense electricitat gairebé la totalitat del país durant diverses hores i va afectar milions de persones. La magnitud de l’esdeveniment va sorprendre, però no va provocar escenes de pànic durant molt temps, tot i que sí que va posar l’accent sobre les vulnerabilitats d’un sistema elèctric altament interconnectat, però també fràgil. L’apagada va començar per la fallada en una línia d’alta tensió entre Suïssa i Itàlia, possiblement a causa de la caiguda d’un arbre sobre la línia elèctrica en territori suís. Resolt l’incident, van començar les polèmiques, generades, sobretot, perquè la fallada va posar en evidència la dependència italiana de les importacions elèctriques (al voltant del 17% del seu consum venia de l’exterior en aquell moment) i la necessitat de millorar la coordinació internacional en situacions de crisi. També es va apuntar a la necessitat d’incrementar la inversió pel que fa a infraestructura i tecnologies d’automatització per prevenir efectes en allau com els que es van produir.

La ‘redundància’ com a garantia contra l’apagada.

Una apagada a escala nacional, com la que van patir Espanya i Portugal, és "altament improbable" a Alemanya, segons ha repetit aquests dies el president de la Bundesnetzagentur, l’Agència Federal de Xarxes, Klaus Müller. No és un funcionari més, sinó un rostre molt mediàtic a Alemanya des de la crisi energètica precitada per la invasió d’Ucraïna. Llavors els ciutadans del país més poblat d’Europa, amb 85 milions d’habitants, temien passar l’hivern sense calefacció al tallar-se l’enviament de gas rus. A Müller li va correspondre notificar diàriament l’estat de les reserves de gas, que mai va faltar. Però "altament improbable" no vol dir descartable.

L’explicació de Müller sobre la fiabilitat del sistema elèctric o les de la web de l’organisme que dirigeix o la del Departament Federal de Protecció contra Catàstrofes no calmen els dubtes ciutadans. Aparentment, la clau per continuar confiant en el subministrament energètic està en el terme "redundància". Tota la xarxa elèctrica alemanya compta amb una doble línia d’alta tensió. Si falla la primera, s’activa la substitutòria o redundant, recorda Müller.

L’altre terme clau és la diversificació. Alemanya va completar la seva apagada nuclear el 2024. No es contempla reactivar les plantes encara existents perquè es considera que les seves fonts d’energia estan prou diversificades: un 61% del consum l’aporten les renovables, encapçalades per l’eòlica, amb un 31%. La resta es reparteix entre el carbó i el gas. Compten, a més, amb un sistema d’importació-exportació energètica, especialment amb França.

No hi ha precedents d’una apagada nacional, tot i que sí talls locals. S’estima que cada ciutadà passa a l’any una mitjana de 13 hores sense electricitat. L’apagada més gran es va produir el 2005 a la regió de Münster, a Renània del Nord-Westfàlia. Durant tres dies, després d’una colossal nevada, es van quedar sense llum unes 250.000 persones. En un dels districtes afectats, amb 19.000 habitants, el tall va durar sis dies. El millor mecanisme d’actuació consisteix en l’esperit previsor alemany. La norma de tenir aigua embotellada a casa, menjar no perible, diners en efectiu, llanternes i una ràdio de piles es considera bàsica.

Sistemes per minimitzar els talls ocasionats per l’auge de les renovables.

Notícies relacionades

El Govern crea dos grups per investigar-ne les possibles causes

La falta de respostes tensiona la relació amb les elèctriques

El Regne Unit ha patit diverses apagades en les últimes dècades, però cap ha arribat a la magnitud de la registrada dilluns a Espanya i Portugal. Una de les més recents es va produir el 9 d’agost del 2019, quan la central de gas de Little Barford i el parc eòlic marí de Hornsea van registrar fallades quasi simultànies que van provocar una caiguda de la freqüència per sota dels límits de seguretat de la xarxa. L’operador de la xarxa nacional, National Grid, va donar llum verda per reiniciar el sistema 15 minuts després i el subministrament es va recuperar al cap d’una hora. L’incident va afectar prop d’un milió d’usuaris en diversos punts d’Anglaterra i va provocar importants retards en els serveis ferroviaris.

L’apagada va sembrar alguns dubtes sobre la capacitat d’adaptació de la xarxa nacional a l’auge de les energies renovables, sota l’argument que grans volums d’aquesta mena d’energia provoquen més dificultats per controlar la freqüència elèctrica. National Grid ha posat en marxa recursos en els últims anys, entre ells el desplegament de subministradors d’electricitat de reforç, per respondre en qüestió de segons a aquestes fallades inesperades en el sistema i evitar caigudes generalitzades.