Un estudi conclou que l’escola no iguala oportunitats

Els investigadors Giampiero Passaretta, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre del Grup d’investigacióen Sociodemografia (DemoSoc), i Jan Skopek, del Trinity College de Dublín, han analitzat com l’escolarització afecta els resultats d’aprenentatge de nens de diferents orígens migratoris: països occidentals, l’antiga URSS i països no occidentals com Turquia en un estudi recent publicat a Sociology of Education. La seva investigació s’ha centrat en Alemanya, un país amb una població estudiantil molt diversa –com la de Catalunya–, i els resultats qüestionen la idea que les escoles actuen com a "motors d’integració" en dos aspectes fonamentals.

En primer lloc, cap grup d’immigrants es va beneficiar més de l’escolarització que els nens nascuts al país. "Això significa que, tot i que les escoles contribueixen a l’aprenentatge, no redueixen les diferències d’aprenentatge entre immigrants i natius", remarquen.

En segon lloc, entre els grups d’immigrants, aquells que partien d’una situació de més desavantatge –els nens d’origen no occidental– van ser els que menys es van beneficiar de l’escolarització, mentre que els originaris de l’antiga Unió Soviètica van ser els que més hi van guanyar. És a dir, "les escoles no només no van aconseguir reduir les diferències amb els alumnes natius, sinó que també van augmentar les disparitats entre els mateixos grups d’immigrants", asseguren.

A ulls dels investigadors, aquests resultats plantegen qüestions importants sobre la manera en què les escoles atenen els nens provinents de diversos orígens.

Suport insuficient

"Si els alumnes de famílies immigrants no occidentals, que sovint ingressen al sistema escolar amb un desavantatge més gran, són els que menys es beneficien de l’escolarització, això suggereix que el sistema educatiu potser no els proporciona el suport que necessiten per reduir les diferències existents", reflexionen.

Notícies relacionades

Parla l’enginyer que ‘va predir’ l’apagada: «És un avís; no ens ha marxat la llum en els últims 40 anys»

El relleu al tron de Sant Pere: el conclave que va començar al Gemelli

Aquesta qüestió és especialment rellevant més enllà d’Alemanya. Els resultats de l’últim informe PISA a Catalunya van mostrar una gran diferència entre l’alumnat migrant i el no migrant i entre l’alumnat de famílies amb dificultats socioeconòmiques i el que viu en situacions més favorables.

Passaretta posa sobre la taula reflexions aplicables al context català. "Les conclusions en el context alemany suggereixen que les escoles sí que ajuden els alumnes a aprendre, cosa que significa que és poc probable que els mals resultats es deguin a una falta d’aprenentatge a l’escola; no obstant, els resultats també mostren que els nens de famílies migrants i els nadius es beneficien de l’escolarització en proporcions similars. Això significa que les escoles no ajuden necessàriament els estudiants desfavorits a posar-se al dia", defensa. És a dir, el capital cultural continua marcant la diferència. És com el dibuix en què tres persones d’altura diferent intenten veure un partit de beisbol darrere d’una tanca, les tres enfilades en una caixa de la mateixa mida (els mateixos recursos per a les tres). Les dues més altes hi veuen, i la més petita, no. La imatge expressa visualment la diferència entre igualtat i l’equitat.