La dificultat de cuidar sense llum

"Hi va haver noies que van patir moltíssim perquè es cuidaven de persones que respiraven amb aparells que depenen del corrent, d’altres van haver de donar-los menjar potets o iogurts perquè ni podien cuinar ni triturar els aliments", apunta Norma Falconi, del sindicat Sindillar de treballadores de la llar.

El cas més greu que coneixen des de Comissions Obreres va ser el que va afectar una empleada del SAD que treballa als districtes de Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona. "Era a l’ascensor acompanyant l’home que cuida i es van quedar més de quatre hores atrapats. Al final tot va acabar bé", relata Santiago.

Tirades al carrer

"Jo vaig estar moltes hores en uns jardins d’Entença perquè la senyora que cuido, de 96 anys, va amb cadira de rodes i viu en un àtic", explica Amanda, cuidadora interna. Ella treballa de dilluns a divendres cuidant aquesta dona amb Alzheimer. "Estàvem passejant i ens vam quedar allà fins a les tres de la tarda esperant que tornés la llum. Estàvem tirades", diu Amanda, encara angoixada recordant aquell moment. Amb molta sort Amanda va aconseguir donar amb la filla de l’àvia per a almenys poder menjar. "Viu en un tercer però té gas. Vam haver de pujar la dona a pols i després baixar-la, recorda". Després de menjar la dona volia tornar a casa seva. "Es va posar molt nerviosa, va dir que volia tornar". No va haver-hi altre remei que portar-la a casa seva i pujar-la a pols nou pisos fins a l’àtic. Amanda encara recorda esglaó per esglaó. "Em fa molt mal l’esquena, va ser horrorós. Si ho arribo a saber no surto de casa", explica la cuidadora, que cobra 1.200 euros al mes. "Per sort no va passar res, però és una responsabilitat molt gran", afegeix.

Desconcert general al SAD

"El desconcert entre companyes era general, no teníem protocol, no sabíem què fer, l’ordre era anar als serveis com poguéssim", conta Silvia , treballadora familiar del SAD de Mataró. "Jo cuidada a un avi i de miracle no em vaig quedar tancada amb ell a l’ascensor. Tampoc podíem entrar a les cases perquè els intèrfons no funcionaven, però és que a més no podíem contactar amb la centraleta, que són els que tenen accés als telèfons de contacte d’emergència de les famílies per si passava alguna cosa", diu Silvia. Ella va haver d’enginyar-se-les per fer el menjar a una dona que tenia vitroceràmica. "Sort que va aparèixer una neboda i li va poder escalfar el menjar a casa seva".

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

Ahir les incidències seguien. "A una senyora se li va espatllar la rentadora, estava tot ple d’aigua... Era un desastre", segueix. Però assegura que el pitjor ho van viure les treballadores que atenen a malalts amb respiradors. "No podíem cridar a la família ni a emergències, i no pots deixar l’usuari abandonat".

Santiago, de CCOO, remarca que moltes treballadores van haver d’allargar la jornada perquè els seus companys de la tarda no arribaven. "Aquelles hores extres no es van poder registrar, però esperem que es cobreixin i es paguin", apunta. D’altres van patir el tall ferroviari i van tenir problemes per tornar a casa. "Hauria sigut molt pitjor que l’apagada hagués passat a les set del matí: els casos més greus i essencials s’atenen a primera hora, i com l’apagada va ser a les dotze, tothom ja estava atès", afegeix Santiago.