Ramon Bataller, hepatòleg: "Les nenes ja beuen més que els nens a Espanya"

¿Com valora el projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques i dels seus efectes en les persones menors d’edat?

En teoria no faria falta aquesta llei si es complissin les normes que ja hi ha perquè no es pot vendre alcohol a menors de 18 anys. Però aquesta llei amplia una mica la qüestió pel que fa a publicitat o que al costat de les escoles no hi pugui haver llocs on venguin alcohol. Però és clar, treure un bar al costat d’una escola a Espanya… A més de mesures restrictives, s’ha de ficar al cap dels joves que un s’ho pot passar bé o desinhibir-se sense beure. Al matí següent t’aixeques amb bon cos i durant tota la gresca saps el que estàs fent i ningú s’aprofita de tu, ni tu de ningú, ni tens risc augmentat de violència, ni més accidents i, a més, et cuides la salut.

¿Ha notat un canvi pel que fa al patró de consum en adolescents?

Tot i que és veritat que continuen bevent molt, hi ha una joventut una miqueta més conscient de la salut. Però també hi ha una dada, que just ara publiquem en un paper a la revista JAMA, i és que, als EUA gairebé tots els pacients amb hepatitis associada a l’alcohol són dones joves i amb molt antecedent d’abús sexual. Perquè l’alcohol pot predisposar a l’abús i l’abús predisposa que tinguis un trastorn per ús d’alcohol. Amb la qual cosa es pateix molt. Hi ha hagut un augment de cirrosis i hepatitis associades a l’alcohol en dones joves en països anglosaxons de manera escandalosa.

¿Què passa a Espanya?

Hi ha una dada que ningú té en compte, i és que les nenes beuen més que els nens. Em preocupa molt. Va passar amb el tabac. Tinc 59 anys però, quan era un nen, el càncer de pulmó i els infarts eren coses d’homes, fins que van començar a fumar més les dones. Ara és una mica el mateix: encara no estem veient tant augment d’hepatitis associades a l’alcohol en dones joves, però sí que les nenes beuen més que els nens, es necessiten uns anys perquè es comencin a notar els efectes en la seva salut.

En el cas de les dones ¿està més invisibilitzat l’alcoholisme?

Sí, sens dubte. Està més estigmatitzat l’alcohol pel masclisme de la societat. Jo sempre poso un exemple: entres en un bar i veus una dona ben vestida prenent un whisky i penses: "Una perdedora, una alcohòlica, li ha anat malament». Veus un home ben vestit i penses: "Acaba de fer el negoci de la seva vida, és un guanyador». Hi ha un estigma. Vivim en una societat en què l’alcohol és una cosa d’homes i en què, a més, una dona no pot tenir addiccions.

¿Ha canviat el perfil de la persona addicta a l’alcohol?

Hi ha un nou tipus d’addicció que és un bevedor moderat que, a més, té síndrome metabòlica i hipertensió, és obès i s’encamina cap a la cirrosi. Li dius que ho deixi i no pot, malgrat fer-ho moderadament. Cada vegada s’està considerant més aquest patró com a trastorn per ús de l’alcohol.

¿Com s’ajuda una persona que ha estat bevent tota la vida?

Si un no identifica algú que beu, lògicament no pot ajudar-lo. ¿Com curarem una cosa que no identifiques? Hi ha un nou test que enxampa tot el que has begut l’últim mes, a més quantificat. Ja l’hem implementat a l’Hospital Clínic –es diu PEth– perquè no existia a Espanya. Només el tenia el Laboratori Antidopatge de Catalunya. A malalts amb un sospita de patologia alcohòlica i que ho neguen, els fas un test i no se n’escapa ni un. Hi ha moltíssimes persones que no ho diuen per estigma o vergonya. Això el primer. Una vegada identificat, llavors un ha d’intentar que el malalt accepti deixar la beguda i ajudar-lo amb els mitjans necessaris.

¿I la gent gran?

Que, culturalment, això d’anar a un psicòleg o algú que els ajudi, genera una gran resistència en gent de més edat. A mi, als Estats Units, em va anar molt bé passar visita amb una psicòloga.

¿I com es controla la pressió de la indústria de l’alcohol?

Ara estic fent un estudi utilitzant intel·ligència artificial, que m’ajuda a buscar fonts. Sobretot, el que fan les companyies d’alcohol i els lobbies és promocionar el fet que l’alcohol és una substància que et dona potència en l’esport, èxit social, fins i tot que potencia les relacions interpersonals, quan és el contrari: et deixa impotent, aïllat socialment…

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

Vostè ha alertat sobre el consum d’alcohol i cocaïna.

De manera col·loquial dic que a Espanya es considera la cocaïna com el nou porro. S’ha normalitzat socialment. Som el segon consumidor més gran del món, després del Regne Unit. I Barcelona és la primera ciutat de tot Europa. Es compra massa fàcilment i sembla que s’ha abaixat la guàrdia a escala social i policial. El traficant no té la por que tenia abans amb l’heroïna. I, en segon lloc, no hi ha una percepció de gravetat. I en aquesta droga parlem de paraules majors, ja que pot causar mort sobtada i malalties greus, especialment quan s’ajunta amb l’alcohol.