Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

A falta de concretar les raons del desgavell posterior a la desconnexió, la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) va afirmar en un comunicat que les plantes fotovoltaiques "van ser desconnectades de la xarxa, una cosa que no va ser voluntària. La patronal fotovoltaica ha recordat que l’energia injectada a la xarxa "es va programar el dia anterior i s’estava complint estrictament la programació prevista".

El succés posa el focus en un sector que travessa una etapa de creixement històric per sobre d’altres fonts. Espanya va instal·lar durant el 2022 un rècord de 4.701 megawatts (MW) de nova potència solar en plantes a terra –sense comptar l’autoconsum–, amb un creixement del 25% respecte a l’any anterior. Segons les últimes dades aportades per la UNEF, el ritme ha continuat aquest any: fins a l’agost del 2025 ja s’han desplegat 2.300 MW més, amb previsions de duplicar-se al tancament de l’exercici. Actualment, la potència acumulada a plantes fotovoltaiques de terra supera els 33.600 MW, xifra que ha anat creixent fins i tot per sobre del ritme estimat en el full de ruta energètic del Govern.

Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa lideren tant la potència instal·lada com el ritme d’expansió del sector. Aquestes tres comunitats autònomes concentren més del 70% de la capacitat fotovoltaica del país, gràcies a la seva elevada irradiació solar, la disponibilitat de terreny rústic i el fet de gaudir de més agilitat administrativa. Andalusia, per exemple, ha passat de 5.621 MW el 2023 a més de 8.194 MW des que va començar el 2025, cosa que la converteix en la comunitat autònoma amb més potència instal·lada. Extremadura assoleix ja els 7.965 MW, i Castella-la Manxa, els 7.540 MW. Es tracta d’un lideratge que no és nou, però que sí que s’ha vist reforçat amb el boom dels últims anys.

Creixement limitat

Per contra, hi ha regions on el boom solar encara no ha arrencat. Al nord, comunitats com Astúries, Cantàbria, Galícia i el País Basc amb prou feines han variat les seves xifres en els últims dos anys. En el cas de Catalunya, el creixement ha sigut molt limitat: de 333 MW el 2023 a només 387 MW el 2025. Algunes regions fins i tot han retrocedit, com les Balears, que han passat de 337 a 336 MW.

El creixement del sector no només ha arribat amb les grans instal·lacions. L’autoconsum també va viure la seva particular explosió el 2022, quan es van instal·lar més de 2.500 MW, el doble que l’any anterior. No obstant, en els últims mesos, el desplegament en habitatges s’ha alentit notablement. El 2023, es van instal·lar 1.706 MW d’autoconsum fotovoltaic, cosa que representa una caiguda del 32% respecte a l’any anterior. Aquesta tendència va continuar el 2024, amb una instal·lació de 1.182 MW, un 31% menys que el 2023, acumulant un total de 8.137 MW de potència instal·lada al país.

La patronal UNEF atribueix aquesta desacceleració a la desaparició dels dos motors fonamentals que van incentivar el creixement en anys anteriors: els alts preus de l’energia i les subvencions del programa Next Generation. A més, la percepció que els preus elèctrics ja no justifiquen la inversió i els retards en el repartiment de les subvencions, que en alguns casos tarden fins a dos anys a cobrar-se, han contribuït a aquest alentiment.

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Amb electricitat, però sense aigua

A mitjà termini, l’ambició d’Espanya passa per assolir els 57.000 MW de fotovoltaica de terra el 2030. Per a això, serà necessari instal·lar 29.600 MW addicionals i mobilitzar més de 20.000 milions d’euros en inversions. Actualment, ja hi ha en tramitació projectes per més de 53.000 MW. El repte, no obstant, no és menor: els encallaments administratius, la saturació de la xarxa en algunes zones i la gestió de l’equilibri entre territori, ecologia i energia marcaran la viabilitat d’aquesta expansió.

L’apagada, tot i que encara sense una explicació definitiva, recorda que els sistemes elèctrics s’han d’adaptar a una nova realitat. En qualsevol cas, l’incident remarca la importància de modernitzar i enfortir el sistema elèctric per garantir la resiliència en la transició energètica.