Una anàlisi de la bilis ajuda a diagnosticar el càncer de fetge

Un estudi internacional coordinat per la Universitat de Navarra ha demostrat que l’anàlisi de l’ADN lliure de la bilis permet identificar pacients amb risc de desenvolupar un tipus de càncer de fetge agressiu. En concret, el treball dels investigadors suggereix que la detecció de mutacions en pacients amb colangitis esclerosant primària (PSC, per les seves sigles en anglès), una malaltia hepàtica crònica rara, podria ajudar al diagnòstic primerenc de colangiocarcinoma, un tumor hepàtic agressiu amb molt mal pronòstic i el tractament habitual del qual és el trasplantament de fetge.

La colangitis esclerosant primària es caracteritza per la inflamació i fibrosi (cicatrització) dels conductes biliars. Segons expliquen els investigadors del centre d’investigació (Cima) de la Universitat de Navarra, la detecció primerenca d’aquesta malaltia és difícil, perquè les tècniques actuals de diagnòstic tenen una sensibilitat limitada.

La bilis és un líquid biològic essencial en el procés digestiu, produït pel fetge i emmagatzemat a la vesícula biliar. Aquest fluid groc verdós exerceix un paper crucial en l’emulsificación de greixos, ja que facilita la seva digestió i absorció a l’intestí prim. La comprensió de la bilis és fonamental per al diagnòstic i tractament de múltiples afeccions mèdiques, incloent malalties hepàtiques, biliars i gastrointestinals.

"Els pacients amb PSC solen sotmetre’s a exploracions endoscòpiques de la via biliar. En aquestes intervencions és possible recollir bilis i nosaltres hem aprofitat aquesta mostra per analitzar, en un assaig que denominem Bilemut, la presència de mutacions que procedirien de l’ADN tumoral", explica la doctora María Arechederra, del Grup d’Hepatologia, biòpsia líquida i carcinogènesi del Cima i primera autora del treball.

Detecció precoç

Una de les troballes més rellevants de l’estudi és que tres dels quatre pacients amb PSC estudiats van desenvolupar colangiocarcinoma durant el seguiment. A més, en dos d’ells, la detecció de mutacions es va produir entre cinc i set mesos abans del diagnòstic clínic del tumor, remarca la professora Carmen Berasain, codirectora de l’estudi juntament amb el professor Matías Ávila.

Tot i que es necessiten encara estudis addicionals, els resultats apunten que aquest tipus d’anàlisi podria incorporar-se com a eina de cribratge per tal de poder identificar pacients amb PSC que necessiten una vigilància més estreta o proves diagnòstiques complementàries. Els resultats s’han publicat a la revista científica Liver International.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Els investigadors del Cima, juntament amb el grup del doctor Jesús Urman, de l’Hospital Universitari de Navarra, són promotors de la utilitat de la bilis com a biòpsia líquida i, en col·laboració amb l’Hospital de Galdakao (País Basc) i el Centre Hospitalier de Bordeus (França), han fundat el projecte BileBank per fomentar la recollida i l’ús de la bilis amb finalitats diagnòstiques i terapèutiques. L’objectiu del projecte és establir un biobanc comú i funcional de mostres de bilis humana disponibles per ser utilitzades en estratègies de biòpsia líquida i medicina personalitzada.

Realitzat en el marc del Cancer Center Clínica Universitat de Navarra i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd), el treball del Cima ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de Polònia i Alemanya, entre altres països.