Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar

La mort de Francesc obre pas a un nou conclave, en el qual 135 cardenals votaran per elegir el nou Papa. Alguns d’aquests prínceps de l’Església són, en veritat, simples soldats rasos, és a dir, prelats que entregaran el seu vot al candidat del seu corrent o al que més s’ajusti a la seva visió del que la institució hauria de ser. D’altres, en canvi, participen en la cimera com els anomenats papables, això és, candidats amb més possibilitats de convertir-se en el futur màxim cap de l’Església catòlica.

La llista dels papables sol ser molt llarga i, bàsicament, és fruit de les deduccions dels analistes vaticans, una estirp majoritàriament integrada per periodistes que segueixen la informació vaticana gairebé diàriament. A més, mai ha perdut vigència la dita Qui entra Papa surt cardenal. Això últim es deu també que, per llei, els cardenals no poden fer campanya de manera oberta ni divulgar públicament les seves preferències, cosa que afegeix incertesa. Tot i així, l’hemeroteca ensenya que els cardenals que han sigut inclosos en el grup de papables tenen alguns perfils determinats.

Hi ha, per exemple, els candidats continuistes, és a dir, prelats que han tingut algun paper de relleu en el pontificat del Papa que acaba de morir i, per això, són vistos com a figures que preservarien el llegat del difunt. Això va ser, en el seu moment, el que va passar amb l’alemany Joseph Ratzinger, que havia sigut prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe amb Joan Pau II i va succeir el finat Papa polonès el 2005. Avui seria el cas de Pietro Parolin, el secretari d’Estat del Vaticà; de Matteo Zuppi, l’arquebisbe de Bolonya elegit el 2023 per Francesc com el seu enviat per a la pau a Ucraïna; del ghanès Peter Turkson, expresident del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral, i del francès Jean-Marc Aveline, arquebisbe de Marsella i un gran defensor dels migrants, com ho va ser Francesc. Tots quatre han sigut citats com a papables, tot i que Parolin, que és molt conegut i té jeràrquicament un càrrec de més importància, és vist com el favorit més fort.

Un altre element remet a les qualitats que aquests prelats han de tenir per obtenir el vot dels seus col·legues, com tenir una imatge de candidats dialogants i no polaritzants. En l’actualitat, tant l’hongarès Péter Erdo, que és conservador però moderat, com el filipí Luis Antonio Tagle, que ha destacat com un pont entre els sectors més progressistes i l’ala conservadora, estan en aquest grup. Un altre nom és el luxemburguès Jean-Claude Hollerich, conegut per la seva visió reformista moderada. Aquests tres no han sigut inclosos a les travesses, però els seus perfils s’ajusten al que es requereix.

En canvi, els candidats que representen importants corrents de l’Església són sovint citats com a papables, tot i que en veritat són més king makers o grans electors, purpurats que creen tendències d’opinió clau als conclaves. Dos són molt grans. Un d’ells és el guineà Robert Sarah, representant de l’ala conservadora, exprefecte del Culte Diví, molt crític amb Francesc. Al pol oposat, figura en aquesta llista també Christoph Schönborn, que en el passat ha manifestat obertures cap a la comunitat LGTBI i els divorciats tornats a casar.

Altres noms que han aparegut a les travesses són el singalès Malcom Ranjith; l’arquebisbe d’Utrecht, Willem Eijk; el suec Anders Arborelius; l’arquebisbe de Yangon, Charles Bo, i el patriarca de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa. Tots ells han sigut esmentats, per exemple, pel projecte The College of Cardinals Report, pròxim a ambients conservadors nord-americans.

Candidats a l’ombra

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

Tot i així, en l’historial no falten casos en els quals les travesses s’han equivocat o han subestimat algun candidat. És el que va passar en el seu moment amb el mateix Francesc, que havia sigut assenyalat com a papable al conclave que va elegir Benet XVI, però que en la reunió que el va elegir a ell no figurava com un dels favorits. Sí que són en el grup de papables l’arquebisbe de Kinshasa, Fridolin Ambongo Besungu, molt compromès en qüestions de justícia social i medi ambient; Sérgio da Rocha, arquebisbe de Salvador de Bahia, i el seu compatriota Leonardo Steiner, arquebisbe de Manaus.

Són així mateix a les llistes el nord-americà Wilton Gregory, primer cardenal afroamericà; Blase Cupich, un progressista de Chicago; el portuguès José Tolentino de Mendonça, actual prefecte del dicteri per a la Cultura i l’Educació, i el maltès Mario Grech, secretari general de l’últim sínode i que té avui 68 anys, la mateixa edat que tenia Gioacchino Pecci quan va ser elegit amb el nom de Lleó XIII.