L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

El càncer de pàncrees és el més letal dels tumors sòlids. Té un molt mal pronòstic i una mortalitat molt elevada: només el 10% dels pacients sobreviu al cap de cinc anys. I això és així perquè els diagnòstics solen ser tardans (els símptomes triguen a desenvolupar-se), però també perquè és un tumor molt agressiu i resistent a les teràpies convencionals.

Ara, un estudi liderat per l’Hospital del Mar de Barcelona ha identificat una de les "claus" de la seva agressivitat: l’estroma, un conjunt de cèl·lules que són necessàries perquè el tumor pugui créixer i expandir-se. Aquesta investigació, publicada a la revista PNAS i en la qual han participat també la Mayo Clinic, l’Instituto de Biología y Medicina Experimental (Conicet, Argentina) i el CaixaResearch Institute, entre d’altres, pretén ajudar a revertir els mals pronòstics.

Notícies relacionades

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Així ha relatat Sergio Alfieri, metge del papa Francesc, els últims minuts de vida del Pontífex

"L’estroma, format per cèl·lules que són necessàries perquè el tumor pugui créixer i expandir-se, és molt abundant en el càncer de pàncrees i per això es considera un dels motius pels quals és molt agressiu. En l’estudi ens centrem en aquest component", explica Pilar Navarro, coordinadora del Grup d’Investigació a Noves Dianes Moleculars del Càncer de l’Institut d’Investigació de l’Hospital del Mar i de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS.

Segons aquesta investigadora, d’entre tots els components de l’estroma, destaquen els "fibroblastos", que ajuden les cèl·lules tumorals a créixer i augmenten la seva resistència als fàrmacs. "La proteïna Galectina-1, que ja coneixíem, és la que activa els fibroblastos que, alhora, activen més el tumor", prossegueix Navarro. El que aquesta investigación demostra és que aquesta proteïna és dins dels fibroblastos i és capaç de "programar" i fer que els tumors siguin "més agressius". La nova funció d’aquesta proteïna dins dels fibroblastos és el que aquest estudi ha descobert.