L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

El càncer de pàncrees és el més letal dels tumors sòlids. Té un molt mal pronòstic i una mortalitat molt elevada: només el 10% dels pacients sobreviu al cap de cinc anys. I això és així perquè els diagnòstics solen ser tardans (els símptomes triguen a desenvolupar-se), però també perquè és un tumor molt agressiu i resistent a les teràpies convencionals.

Ara, un estudi liderat per l’Hospital del Mar de Barcelona ha identificat una de les "claus" de la seva agressivitat: l’estroma, un conjunt de cèl·lules que són necessàries perquè el tumor pugui créixer i expandir-se. Aquesta investigació, publicada a la revista PNAS i en la qual han participat també la Mayo Clinic, l’Instituto de Biología y Medicina Experimental (Conicet, Argentina) i el CaixaResearch Institute, entre d’altres, pretén ajudar a revertir els mals pronòstics.

Notícies relacionades

Un restaurant de menú regentat per una família xinesa dona el primer premi del Nen a Sabadell

L’home més longeu de Catalunya compleix 110 anys: «Cuino, em faig el llit i vaig a buscar bolets»

"L’estroma, format per cèl·lules que són necessàries perquè el tumor pugui créixer i expandir-se, és molt abundant en el càncer de pàncrees i per això es considera un dels motius pels quals és molt agressiu. En l’estudi ens centrem en aquest component", explica Pilar Navarro, coordinadora del Grup d’Investigació a Noves Dianes Moleculars del Càncer de l’Institut d’Investigació de l’Hospital del Mar i de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS.

Segons aquesta investigadora, d’entre tots els components de l’estroma, destaquen els "fibroblastos", que ajuden les cèl·lules tumorals a créixer i augmenten la seva resistència als fàrmacs. "La proteïna Galectina-1, que ja coneixíem, és la que activa els fibroblastos que, alhora, activen més el tumor", prossegueix Navarro. El que aquesta investigación demostra és que aquesta proteïna és dins dels fibroblastos i és capaç de "programar" i fer que els tumors siguin "més agressius". La nova funció d’aquesta proteïna dins dels fibroblastos és el que aquest estudi ha descobert.