Protestes pel tancament de línies de l’escola pública
Famílies i entitats de vuit ciutats, entre elles Lleida i Barcelona, es mobilitzen després de l’anunci del Govern causat per la caiguda de natalitat.
La caiguda de la natalitat impactarà a partir del setembre per primera vegada en tots els cursos de l’educació obligatòria a Catalunya, d’I3 a 4t de l’ESO. El curs 2025-2026 arrencarà amb 30.956 alumnes menys en el conjunt del sistema (en bona mesura pel final de l’ESO dels fills del baby boom). A I3 seran 1.252 alumnes menys que aquest any i a primer d’ESO, 5.194 menys. Un canvi demogràfic amb el qual el Departament d’Educació i FP explica el tancament de 83 grups: 25 a I3 i 58 a 1r de l’ESO, tots en escoles públiques excepte dos grups d’infantil de la concertada; situació contra la qual fa setmanes que les famílies de l’escola pública catalana es rebel·len. Aquest malestar va cristal·litzar l’11 de març amb la presentació de la plataforma La Pública, l’Escola de Tothom, de la qual formen part de l’aFFaC –l’entitat impulsora– a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i de la Fundació Bofill a USTEC, i que ahir es va mostrar en mobilitzacions simultànies a vuit ciutats catalanes davant les seus dels diferents serveis territorials (de Barcelona a Lleida) i davant les escoles afectades a Mataró (Maresme) i Granollers (Vallès Oriental).
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va justificar el tancament de línies amb l’argument que per al curs vinent hi haurà 30.000 alumnes menys. No obstant, no va entrar a valorar que, en paral·lel, s’obrin 21 grups a la concertada, com denuncien les entitats de famílies i docents. "El compromís del Govern amb l’educació és màxim; i amb la púbica en particular. No es tanca cap escola, però ens hem d’adaptar a la realitat", va assegurar durant la sessió de control al Parlament.
Els Comuns van burxar en la qüestió. "I si hi ha menys alumnes, ¿per què no tanquen línies a la concertada?", va etzibar la presidenta del grup al Parlament, Jéssica Albiach. "Si hi ha menys alumnes, és de sentit comú tancar línies", va replicar el president sense entrar a valorar la situació de la concertada, a més de presumir que, en el curs vinent, podran reduir-se les ràtios a 19 alumnes per aula.
Mataró i Granollers
A Mataró estan en joc dues línies a les escoles Rocafonda i Camí del Mig, però les famílies tenen en la memòria el referent de l’escola Germanes Bertomeu, també a Rocafonda, el ja icònic 304, que l’any passat apareixia amb una sola línia d’I3 en l’oferta inicial i la pressió social va aconseguir que la mantinguessin. A Granollers, les famílies defensen l’únic grup d’I3 del Joan Solans.
La data triada per a les protestes no és casual: ahir era l’últim dia de preinscripció escolar i ara el Departament d’Educació i FP, amb totes les sol·licituds sobre la taula, ha de decidir quins dels 111 grups menys oferts en l’oferta inicial tanca i quins manté. El ball de xifres◘–dels 83 grups que admet la conselleria als 111 que denuncien les famílies– es deu al fet que 83 és el resultat de restar la previsió de l’oferta final del curs 25-26 amb l’oferta final del curs 24-25; i els 111 són la resta entre l’oferta final del curs 24-25 i l’oferta inicial del curs 25-26, publicada per Educació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Notícies falses a internet Brigitte Macron porta a judici 10 persones per haver difós que és home
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Catalunya Parcs temàtics de por i monuments encantats: on celebrar Halloween
- El PSOE ignora l’origen dels 181.150 euros que va avançar la trama Koldo
- Joan Carles I defensa la seva "herència" democràtica i vol tornar a Espanya
- Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"
- Segueixin atents a les pantalles
