La vegueria emergeix com a alternativa de governança a l’AMB

Un dels punts en què més coincideixen els alcaldes metropolitans consultats és el desenvolupament de la demarcació de la vegueria de Barcelona, formada per 117 municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental (més limitada que la província, de 311 poblacions). Fins i tot acadèmics com el director de l’Institut Metròpoli, Ricard Gomà, aposten per la vegueria com a alternativa de governança que pugui substituir l’actual Diputació de Barcelona.

La vegueria, que encaixa territorialment amb la Barcelona dels cinc milions d’habitants a la qual apel·la l’alcalde Collboni, és el territori que avui cobreix la delegació territorial del Govern a Barcelona liderada per Pilar Díaz, l’exalcaldessa d’Esplugues de Llobregat.

Segona corona

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

A diferència de l’AMB, la vegueria sí que integra les grans ciutats de la segona corona metropolitana. No obstant, l’administració metropolitana sí que està plenament desenvolupada. De fet, és una institució supramunicipal única a Espanya i compta amb el triple de pressupost que quan va néixer. L’AMB té competència en urbanisme, gestió de l’aigua, mobilitat i transport públic, medi ambient, habitatge, polítiques socials o desenvolupament econòmic, i compta amb una autonomia fiscal articulada per un recàrrec propi sobre l’impost sobre béns immobles (IBI) –el conegut com a tribut metropolità–, que és l’únic impost d’aquest tipus recaptat per un ens local de segon nivell a l’Estat.

El model metropolità barceloní, caracteritzat per preservar la sobirania local de 36 ciutats i redistribuir els recursos de la capital catalana cap al seu entorn, contrasta amb el centralista model madrileny. El cas de la capital espanyola és paradoxal: malgrat existir una realitat metropolitana, no hi ha configurada una institució homologable a l’AMB.