"A Alemanya guanyo el doble"

A la Marta li agrada la vida laboral i personal que té a Alemanya. "Aquí cuiden molt el treballador. Treballo i concilio. Quan acaba la jornada, en punt, te’n vas. Si fas hores extres, es tornen, res de treballar gratis. Moltes empreses et paguen el transport i cursos de formació. Jo en vaig fer un d’alemany, per exemple, tot i que no feia falta per a la feina", afegeix la Marta, que ara està a l’atur i "guanya més del que ho faria contractada en qualsevol empresa a Espanya". No està preocupada. Sap que, ben aviat, trobarà una bona feina. Ella posa rostre i veu a una generació d’universitaris que se’n van d’Espanya buscant una bona feina, amb sous i horaris millors. Un estudi de Ruta 44 –programa de la càtedra d’Emprenedoria i Innovació de l’agència de publicitat BTOB i la Universitat Complutense de Madrid– revela que el 82% volen emigrar, bàsicament a Europa central, per treballar. El percentatge augmenta al 84% a Catalunya.

"No em plantejo tornar"

Cristina Rodríguez, barcelonina de 27 anys amb un doble grau en el seu currículum (Disseny de producte i Enginyeria de disseny industrial) és una altra migrant. Va desembarcar a Copenhaguen (Dinamarca), on guanya 3.000 euros bruts (cal restar un 37% d’impostos) davant els 1.000 euros que tenia a Barcelona treballant de dissenyadora d’aplicacions. La nòmina li impedia independitzar-se, així que es va buscar la vida a l’estranger.

Notícies relacionades

Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual

Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

La feina a Copenhaguen, desenvolupament de producte en una marca de mobiliari, està molt més relacionada amb els seus estudis. Va entrar per a unes pràctiques de cinc mesos, que es van convertir en 10 i, després, en un contracte. "Porto un any i mig aquí i ara mateix no em plantejo tornar", adverteix la Cristina, que ha fet una xarxa d’amics tant espanyols com danesos i d’altres nacionalitats. "La cultura danesa afavoreix la conciliació amb la vida personal. Entro a les 8.30 i surto a les 16.30, amb mitja hora per menjar. Vinc a treballar en bici, trigo uns 20 minuts", explica. La Cristina comparteix pis amb una altra noia i el lloguer no és barat (800 euros cada una), però la casa és perfecta, gran, bonica i molt ben ubicada.

Albert Escandell ha desembarcat a Múnic. Llicenciat en Periodisme per la UAB, va treballar en una agència de comunicació. Ara, a Alemanya guanya "el doble" en una empresa de simuladors de videojocs on exerceix tasques de màrqueting i comunicació. "L’horari és de vuit hores, i, si fas extres, les cobres. Hi ha molta flexibilitat. La vida és cara en aquesta ciutat i trobo a faltar la meva família, però ara mateix no penso en la tornada. Serà qüestió de temps, quan em plantegi tenir la meva pròpia família", acaba dient.