El 80% dels espais naturals no tenen pla de prevenció de focs

Els espais naturals que estan gestionats per la Generalitat tenen molta feina pendent acumulada. A la falta de plans de protecció i gestió s’hi suma l’absència de plans de prevenció davant incendis. Segons les últimes dades disponibles, només tres dels 14 espais naturals en mans del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica disposen d’aquests documents en vigor. En aquesta llista, cal esmentar que el parc del delta de l’Ebre no té el pla perquè no hi ha risc de foc forestal a la zona.

Les cinc àrees que tenen a punt –i actualitzades– les accions de prevenció i la posterior resposta davant un incendi forestal són el parc natural del Montsant, el del Montgrí i les illes Medes i el paratge natural de Poblet. El parc del Cap de Creus té aprovat un pla de prevenció d’incendis, però és del 2019. La versió revisada, segons dades a quès ha accedit EL PERIÓDICO, està en tràmit i pendent d’aprovació ambiental.

Altres espais es troben en una situació similar: tenen el pla redactat, però està pendent el tràmit d’aprovació ambiental. És el cas de la zona volcànica de la Garrotxa, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les Capçaleres del Ter i Freser.

Els plans de la resta de paratges, reserves o parcs naturals estan en fase de redacció –els Ports, l’Alt Pirineu i Cadí-Moixeró–, excepte algun, com la reserva de Mas de Melons i el paratge de l’Albera, que l’han de començar a redactar aviat. Els Aiguamolls de l’Empordà es troben en una situació similar a la del delta de l’Ebre. Al parc, el risc no és zero, però sí que és molt baix. Per tant, no és una prioritat accelerar l’elaboració del pla.

Dificultats administratives

Davant la falta de plans, fonts de la conselleria dirigida per Sílvia Paneque asseguren que l’elaboració del treball pendent és una de les prioritats dels responsables dels espais protegits. La situació es va evidenciar, sobretot, després de l’incendi forestal de Paüls, al Baix Ebre. En aquell moment, va sortir a la llum que el parc natural dels Ports, molt pròxim a l’àrea calcinada, no disposava d’un pla de prevenció d’incendis. Des d’aleshores, la conselleria va reclamar als parcs accelerar els tràmits per redactar o bé aconseguir que s’aprovessin aquests documents obligatoris, sobretot en el cas de les zones protegides que inclouen hectàrees considerables de bosc.

No obstant, personal tècnic dels parcs naturals consultat per aquest diari adverteix que la falta d’estabilitat laboral d’aquests òrgans no ha contribuït a accelerar el procés. Els directors dels parcs naturals fa mesos que reclamen consolidar la posició de desenes de treballadors i així poder tirar endavant els projectes pendents. El Govern, mesos enrere, va anunciar un pla per estabilitzar part del personal, però encara queden tasques pendents en aquesta direcció.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO dedica l’edició de diumenge a Rosalía

Artemis es prepara per amarar a 3.000 graus i 40.000 km/h

Un dels casos més paradigmàtics és el pla d’incendis del Cap de Creus, pendent de revisar. En aquest espai natural, l’últim pla que es va aprovar va ser pioner per l’enfocament que es va fer de la gestió del foc. Els incendis no s’havien de veure com un enemic, sinó com un potencial aliat, si el paisatge es manejava correctament.

El parc planifica les polítiques de prevenció d’incendis tenint en compte que, si l’avanç de l’incendi (en cas de focs de baixa intensitat) es limita per evitar que arribi a afectar les persones i els béns, pot tenir efectes positius en el manteniment d’espais oberts. Lentament, aquesta política està estenent-se en els plans dels espais naturals, ja que acostumen a ser llocs amb poques zones habitades en risc.