Cristina Marín: "Aguanteu, no esteu sols"

Dibuixos i escrits de nens, missatges de gent gran de les residències, de reclusos... Un regalim de solidaritat que es va estendre als altres centres sanitaris madrilenys, espanyols i del món. Cinc anys després, la doctora Marín recrea aquells dies i, emocionada, diu que hi ha ferides que encara no s’han tancat. "Estàvem tots en mode supervivència, intentar ajudar en tot el que poguéssim", recorda.

Adjunta del Servei de Cirurgia General i Digestiu de La Princesa, recorda després de sortir de quiròfan com va sorgir aquella idea que es va fer viral i que el 2021 li va valer el Premi de la Pau de Dresden, que es concedeix a la ciutat alemanya i reconeix personalitats que han contribuït al foment de la pau i al cessament de diferents crisis. Està dotat amb 10.000 euros, i els va donar a una organització benèfica.

"Al principi, els primers dies, hi havia molta por. L’hospital es va bloquejar per complet. No només perquè estava absolutament desbordat amb pacients, sinó també perquè estava totalment tancat. No hi havia visites. Estaven sols. Molts, per desgràcia, morien al principi de la pandèmia perquè la infecció era molt més greu que ara...", relata.

A la cirurgiana la va afectar tot el que va viure en primera línia amb companys que, com ella, destrossats, assolats, atenien sense parar els malalts que no paraven d’ingressar, combatent un virus desconegut. "Vaig pensar que potser podíem fer-los arribar missatges des de fora, no dels seus familiars, sinó de tota la societat, que estava tancada a casa i podia sentir-se útil ajudant-los". Així va començar tot.

Diu la doctora Marín que té una família gran i que cada dia, al xat del grup, llegia missatges de desconcert. "Estaven avorrits a casa, no sabien què fer, no sabien el que estava passant a l’hospital i estaven molt preocupats per mi i per coneguts ingressats. Llavors vaig pensar a enllaçar les dues realitats. Veure que hi havia tanta gent confinada a casa sense res a fer i que els pacients se sentien sols i que estaven clínicament molt greus".

Marín va enviar un whatsap a una amiga pneumòloga i li va comentar la idea. La va entusiasmar. Va començar enviant a la seva família un àudio explicant-los la iniciativa. "Els va semblar fenomenal i ho van reenviar als seus coneguts. En només 24 hores, a l’e-mail, tenia 100.000 cartes de desconeguts; desbordava tota la capacitat. Vaig haver de comprar més espai a Gmail", evoca.

Solidaritat

Notícies relacionades

Ladislao Salmerón: "Amb 14 anys no pots llegir amb titubejos ni dubtar de quant és 7 + 4"

Salvador Macip: "Ja ha nascut la primera persona que prendrà un fàrmac contra l’envelliment"

Els pacients esperaven amb emoció aquell alè diari de solidaritat procedent de l’exterior i que arribava amb la visita del personal sanitari. Les cartes tenien un tema comú: "Aguanteu, no esteu sols".

L’e-mail de la doctora Marín va rebre la primera onada. Després les cartes arribaven a una altra adreça de correu que va crear per a aquesta finalitat. Va córrer com la pólvora. Altres hospitals de Madrid es van interessar per la iniciativa. Altres ciutats d’Espanya i altres països, es van afegir al projecte. Cada dia imprimia entre 50 i 100 missatges i al final de la seva jornada repartia les cartes.