Uns científics creen tires de cèl·lules mare que "curen cors trencats"

Un equip de científics alemanys ha aconseguit dissenyar una tècnica experimental per "curar cors trencats". No per als afectats per un desamor o qualsevol altra circumstància sentimental adversa, sinó per a aquells que pateixen per una insuficiència cardíaca greu i necessiten gairebé literalment una "reparació" de l’òrgan per continuar vivint. Segons anuncia la revista científica Nature, un assaig clínic ha demostrat la utilitat d’un "innovador pedaç cardíac" creat a partir de cèl·lules mare i capaç de regenerar la pròpia estructura de l’òrgan.

En aquests moments, la insuficiència cardíaca destaca com una de les principals causes de mort al món. En els casos més greus, els pacients requereixen un trasplantament per continuar vivint tot i que, a causa de la disponibilitat limitada d’òrgans, no sempre és fàcil aconseguir un donant. ¿Però què passaria si en comptes de substituir el cor es pogués simplement reparar? Fa més de 30 anys que l’investigador Wolfram-Hubertus Zimmermann, de la Universitat de Göttingen, investiga tècniques per "curar cors trencats" mitjançant, per exemple, l’ús de tiretes que permetin reparar l’estructura del múscul i aconseguir d’aquesta forma que l’òrgan torni a bategar amb relativa normalitat.

Després de dècades de treball, l’equip de Zimmermann ha aconseguit desenvolupar pedaços d’entre 4 i 9 centímetres que es cultiven a partir de cèl·lules mare pluripotents i s’estructuren a petites plaques de gel de col·lagen. Segons expliquen els investigadors que han desenvolupat la tecnologia, aquestes estructures, que contenen centenars de milions de cèl·lules musculars, s’implanten directament sobre els cors malalts i, de mica en mica, es fusionen amb l’estructura mateixa del múscul i l’ajuden a reparar-se.

Proves preliminars

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

Els primers experiments amb aquestes tires es van portar a terme en models d’animals. Concretament, en grups de macacos durant períodes d’entre 3 i 6 mesos. Les proves en animals van donar tan bons resultats que els científics van començar a utilitzar aquestes tècniques en petits grups de voluntaris humans. Sobretot, en pacients que havien tingut un infart greu o que patien una insuficiència cardíaca avançada.

Les primeres proves en humans d’aquests trossos basats en cèl·lules mare van començar el 2021 i, fins ara, es reporten almenys 15 pacients que han rebut aquest tractament experimental. Tots ells amb resultats positius. "El seu èxit ens indica que estem al camí correcte", afirma el professor Ingo Kutschka, un dels impulsors d’aquesta tecnologia, que augura que "en un futur l’ús de tiretes cardíaques podria convertir-se en un tractament habitual, reduint així la necessitat de trasplantaments de cor i millorant significativament la qualitat de vida dels pacients amb malalties cardíaques avançades". L’assaig clínic ha entrat ara en la següent fase del procés d’investigació i ja s’està testant en grups més grans de pacients.