Junts proposa desallotjaments exprés de la policia sense permís judicial

Junts ha recollit el guant llançat pels col·legis d’advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga per combatre les ocupacions il·legals i ha presentat al Parlament les seves propostes. A més d’advocar perquè el jutge pugui ordenar el desallotjament 48 hores després d’interposar la denúncia com a mesura cautelar si els ocupants no poden acreditar la possessió legítima de la vivenda, els advocats també reclamen facultar la policia per poder-ho fer de manera immediata sense intervenció del jutge si es tracta d’un delicte flagrant (quan els ocupants són sorpresos a l’accedir a l’immoble o si els agents consideren que l’ocupació s’ha produït en les últimes 48 hores), segons un document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La cambra catalana haurà de votar si aquesta proposta es remet al Congrés, òrgan competent per modificar les lleis d’àmbit estatal necessàries per posar en marxa aquestes mesures.

Aquesta setmana, els tres col·legis professionals han presentat en un congrés celebrat a Barcelona les mesures que estimen necessàries per lluitar contra les ocupacions il·legals, entre les quals figuren la usurpació de vivendes per a finalitats delictives com el tràfic de drogues. Les propostes estrella passen perquè els jutges puguin ordenar desallotjaments 48 hores després de la interposició de la denúncia, perquè les comunitats de veïns puguin instar al desallotjament cautelar de vivendes on es cometen delictes, com els narcopisos, i perquè s’elimini la llei del jurat del delicte de violació de domicili.

En paral·lel, els advocats han redactat un altre document en què proposen la reforma d’un article de la llei d’enjudiciament criminal per facultar la policia a "desallotjar immediatament" l’immoble si s’hi està cometent un "delicte flagrant". Aquesta circumstància, remarquen els lletrats, es constataria, per exemple, amb "ruptures o fractures de portes i finestres", l’avís d’una central d’alarmes per activació del senyal d’intrusió a la vivenda, manifestacions dels veïns, testimonis o vigilants, o la presència d’utensilis a l’exterior de l’immoble.

Accions de caràcter mafiós

Les reformes plantejades pels tres col·legis d’advocats han sigut recollides per Junts en una proposta presentada a la Mesa del Parlament per remetre-la al Congrés. "Aquesta iniciativa té per objectiu principal dotar els tribunals i els operadors jurídics de les millors eines legals" per tramitar desallotjaments d’ocupacions il·legals, segons el document. El partit apunta aquestes xifres: 9.477 ocupacions comeses el 2022, 9.247 el 2023 i 5.364 fins al juny del 2024, la qual cosa fa pressuposar que el còmput total de l’any passat donarà una "xifra rècord" de més de 10.000 ocupacions.

Notícies relacionades

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

llles Canàries: un tresor natural i cultural que cuida el seu present i el seu futur

Segons la seva opinió, aquestes dades mostren "la necessitat de fer les reformes legals oportunes" per frenar "una realitat que evidencia que l’ocupació de béns immobles, lluny de constituir un fenomen aïllat, és una realitat social que s’ha multiplicat exponencialment els últims anys, la qual cosa ha ocasionat un greu perjudici als titulars dels immobles ocupats, així com a la resta de ciutadans pels problemes de convivència que moltes vegades generen". A més, sovint "són accions organitzades, molt lucratives i de caràcter mafiós".

Per a Junts, "les fórmules previstes judicialment per desocupar un immoble no estan sent prou eficaces ni ràpides". Per això, incideix, fa falta "canviar els mecanismes", tant per la via penal com civil, amb l’objectiu de "trobar una resposta ràpida i àgil a aquestes situacions, i evitar l’actual dilació de la tramitació judicial d’aquests procediments per la saturació i l’alta càrrega de feina dels jutjats". Així, se sol·licita la reforma de les lleis d’enjudiciament criminal i civil i la llei orgànica del Tribunal del Jurat, entre altres normatives.