Boca grossa, llengua petita

Facin com jo, llegeixin atentament aquesta notícia. La poden comparar amb d’altres que hauran llegit sobre els immensos recursos públics destinats a combatre els suposats enemics mortals de la llengua catalana. Des dels comerços que fan servir l’altra llengua oficial de Catalunya per retolar, fins a les famílies abocades a processos kafkians per defensar el dret dels seus fills a ser escolaritzats també en castellà. Si vostè de debò estimés una llengua per damunt de totes les coses, no dedicaria més esforç a ajudar a parlar-la, que no pas a castigar que se’n parlin d’altres?

Notícies relacionades

Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)

Actes vandàlics a una vintena de tombes del Cementiri Vell de Girona

La notícia esmenta una dada molt rellevant: ja toca la macroenquesta d’usos lingüístics de la població. Aquesta enquesta la fa cada cinc anys l’Idescat. Fa temps que ens deuen la darrera. Pot ser que algú estigui arrossegant els peus, mirant de guanyar temps abans de treure unes dades que no faran cap goig als defensors de la bona salut del català? Què passa si aquesta, en lloc d’avançar, encara recula més? Qui se’n farà responsable?

Fa temps que alguns denunciem que la política de confrontar català i castellà no només lesiona els drets i la dignitat dels castellanoparlants, sinó que constitueix la pitjor amenaça per al futur del català. La deixadesa amb què es tracta els migrants interessats a anar a classes de català delata que fer servir una llengua d’ariet contra l’altra no equival ni a estimar-se-la ni a defensar-la. Potser els que més lliçons ens volen donar són els que tenen més a aprendre.