"Creiem en l’ambició i l’agressivitat"

"Sabia que algun dia hauria de veure homes poderosos cremar el món, però no esperava que fossin tan desgraciats". Aquesta frase, de la periodista Rebecca Shaw, va ser molt aplaudida la setmana passada per encapsular perfectament la deriva cap a la masculinitat reaccionària de Silicon Valley. Ara ja no és només Elon Musk –Tesla i X– el paladí del conservadorisme americà, sinó que Mark Zuckerberg, de Meta; Jeff Bezos, d’Amazon, i Tim Cook, d’Apple, s’han unit a la carrera de riure les gràcies –llepaculisme, en diu l’articulista– de Trump i s’estan convertint a passos agegantats en l’amplificador del nou masclisme global.

Shaw defineix com a "vergonya aliena" aquest cop de volant ideològic dels tech bros, els multimilionaris a càrrec de les grans empreses tecnològiques. No és l’única. A Musk ja l’han batejat popularment com "l’home més divorciat que hi ha hagut mai" per abraçar tots els tòpics esperables d’un home després d’un divorci: cotxes, ostentacions de masculinitat i culte als esports de lluita. En aquesta nova retòrica del mascle alfa, Mark Zuckerberg va dir fa uns dies que les empreses necessiten "energia masculina" i que el món corporatiu pateix d’estar "culturalment castrat". "Creiem en l’ambició, l’agressivitat, la persistència, la implacabilitat i la força", va assegurar l’inversor de risc Marc Andreessen. I Musk, que no falla mai, va venir a assenyalar que només els mascles alfa altament testosterònics són capaços de pensar per si mateixos. "Per això una república d’homes d’alt estatus és el millor per a la presa de decisions: la democràcia és per als que són lliures de pensar".

Crisi dels ‘tech bros’

L’analista política Molly Jong-Fast ha catalogat el panorama polític actual com a "crisi dels 40 dels tech bros". I ho fa rient-se d’un fragment del pòdcast de Joe Rogan –reconegut youtuber que ha servit d’altaveu a la ultradreta global– en el qual felicitava Zuckerberg perquè, gràcies al jujitsu, ara "tenia el coll més ample" i semblava "més fort i masculí". "El canvi físic de Zuckerberg és notable. Ara s’ha youtuberitzat", deia fent broma el periodista Ayman Mohyeldin. "Ja ha completat la metamorfosi de tech bro a MAGA bro –les sigles de Make America great again, l’eslògan de Trump–, una transformació que inclou posar-se forçut i allunyar-se de la dessuadora per passar-se a una samarreta ampla i una cadena al voltant del coll". A la xarxa social Reddit buscaven l’inici de la seva transformació física: ¿quan va passar de vestir com Steve Jobs a portar l’uniforme de youtuber? "Va ser el febrer del 2024: primer passeig en públic amb grenyes", van consensuar els usuaris del fòrum. Bezos també ha passat per un procés semblant. Segons van filtrar diversos executius de Blue Origin, la seva empresa d’exploració espacial, el magnat d’Amazon "tenia gelosia" de l’estil de vestir de Musk i va canviar progressivament d’estètica per ser més mascle –posar-se fort, portar barrets de cowboy, roba més masculina–, i així adaptar-se al nou corrent d’oda a la masculinitat. Per a molts, però, aquesta nova recerca del mascle grinyola. "El cas de Zuckerberg és especialment patètic: va anar a veure lluita lliure i no sabia ni com havia d’interactuar amb els lluitadors. ¿Què hi feia allà quan era clar que no li esqueia gens? Perquè és on va ser Trump amb Musk i Rogan. És una performance", explica Mohyeldin. Per a Angelo Carusone, president de l’associació periodística Media Matters, aquest acostament de Zuckerberg a Trump es justifica perquè ha desxifrat la lògica del president: "Veu Trump com una cosa purament transaccional. Si utilitzes el que tu tens com a megàfon de la ideologia MAGA, n’aconsegueixes alguna cosa a canvi", afirma.

Encoratjar l’extremisme

"El que ell vol és protecció davant d’organitzacions com la Unió Europea, crítiques amb les moltes polèmiques que acumula Meta, com el filtratge de dades, la desinformació o les interferències democràtiques", assenyala. Convertir-se al megàfon de Trump ha suposat que Meta ja no faci fact-checking, que no lluiti activament contra la desinformació i que, a més, ja no es protegeixin els col·lectius minoritzats contra els discursos d’odi.

Notícies relacionades

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»

Tot, per descomptat, sota la premissa d’"afavorir la llibertat d’expressió". Per a Carusone, aquest discurs és molt perillós, ja que "el conservadorisme nord-americà sempre ha repetit una mentida", que és que a Silicon Valley se censurava la ideologia de dretes i es promovia l’agenda d’esquerres. Segons anàlisis de Media Matters, però, les publicacions de dretes a Facebook, malgrat suposar un 19% del contingut, tenien el 42% de la visibilitat.

És a dir, la dreta sempre ha tingut més presència en l’algoritme de Meta, i el fet que "ara Zuckerberg digui que canvia les polítiques de la seva empresa a favor de la llibertat d’expressió és donar ales a la retòrica que defensa que s’ha imposat una agenda ideològica, quan la realitat és la contrària", indica. No és l’únic analista que alerta dels perills de la deriva dretana de Silicon Valley. Dean Obeidallah, columnista, denuncia que cada vegada costarà més donar veu a activistes a les xarxes socials: "Ja ho hem vist amb Palestina". Jong-Fast, per la seva banda, alerta que Zuckerberg assegura que el Congrés nord-americà vol autoregulació per a les empreses tecnològiques: "Volen acostar-se a Trump tant com puguin, per gaudir d’impunitat empresarial i construir els seus imperis".