Gestionar els boscos

Aquesta situació coincideix amb un dels moments en què Catalunya te la superfície de bosc més elevada de la història recent, degut a un abandonament de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Això ha comportat un canvi notable en els paisatges de Catalunya, amb una pèrdua generalitzada d’ambients oberts com conreus i pastures, responsable de la disminució i pèrdua de moltes espècies i hàbitats de gran interès de conservació. Els nous boscos ajuden a crear un paisatge amb una densitat d’arbres excessiva, que facilita la propagació del foc i en dificulta l’extinció. Paradoxalment, això coexisteix amb un creixement urbanístic important en territoris poblats, i els nous boscos i les noves àrees urbanes cada cop són més a prop perquè els antics mosaics agroforestals que els separaven han desaparegut.

Reptes.

Notícies relacionades

Més de 70.000 catalans estan en llista d'espera per examinar-se de la prova pràctica del carnet de conduir

La ‘manada de Castelldefels’ reconeix la violació de tres noies i aconsegueixen una important rebaixa de la condemna

Com encaixem totes aquestes peces per trobar una sortida als riscos de tot plegat? Necessitem més gestió, però adaptada a assegurar el funcionament del bosc i la seva resiliència davant del canvi ambiental. I que pugui encarar tres reptes: conservar i recuperar la biodiversitat, assegurar la provisió de béns i serveis a la societat i reduir el risc de grans incendis. Això passa per planificar quins boscos han de ser substituïts per conreus i pastures, quins han de ser gestionats de forma més intensa i quins es poden deixar a una dinàmica més natural. En un context urbà i periurbà com el de Los Angeles o el de la Catalunya poblada cal apostar per una gestió preventiva. I aquesta s’ha de basar en la creació de mosaics agroforestals (recuperant conreus i pastures) i de franges de protecció adients, que redueixin la càrrega de combustible i la continuïtat forestal prop de les àrees poblades. També caldrà que els nous desenvolupaments urbanístics tinguin en compte les noves condicions ambientals i que, per tant, tinguin lloc en àrees menys properes al bosc.

En definitiva, encarem un canvi de paradigma en la nostra relació amb el bosc. I hem d’encarar-lo amb una visió de conjunt, i amb eines noves i compartides amb aquests territoris. La signatura del Mediterranean Climate Adaptation Partnership (MCAP) que lideren Catalunya i Califòrnia és una oportunitat magnífica per fer-ho. Aprofitem-la.