El 2024 tanca amb la xifra més alta de morts a les carreteres des de 2018

Després d’uns anys marcats per la pandèmia, la tornada a la normalitat i el desig de gaudir han generat un rècord en la mobilitat per carretera. El 2024 es van registrar gairebé 463 milions desplaçaments per vies interurbanes, la xifra més alta de la sèrie històrica. Però l’alta mobilitat ha deixat darrere seu una reguera de morts, en concret 1.154 vides esbiaixades, 14 més que el 2023, cosa que suposa un increment de l’1% i la xifra de víctimes mortals més alta des del 2018.

És paradoxal perquè hi va haver quatre sinistres mortals menys, però, per desgràcia, van augmentar un 15% els accidents amb diversos passatgers implicats que han provocat múltiples víctimes. Per això el balanç dona aquest increment global de morts de l’1% que la DGT considera dins de la tendència a la "relativa estabilitat" registrada en l’última dècada, amb una mitjana de tres morts i 13 ferits hospitalitzats al dia.

No obstant, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ahir va deixar clar, en la presentació del balanç anual de sinistralitat a les vies interurbanes, que la "xifra de 1.154 morts és inassumible" en una societat "moderna i avançada". I va mostrar la seva preocupació, especialment, per l’increment dels morts a bord de furgonetes (que s’han doblat respecte al 2023) i per l’augment (d’un 7%) dels accidents en autovies i autopistes. Tot i així, tres de cada quatre sinistres es produeixen a les carreteres convencionals.

Així mateix, va destacar l’augment dels ciclistes morts (un més que el 2023) i dels conductors més grans de 65 anys, amb un increment de l’11% en un context en què cada vegada hi ha més població sènior. No obstant, les morts del conjunt d’usuaris vulnerables han descendit: s’han produït 15 víctimes mortals menys gràcies, especialment, a la disminució del nombre de vianants morts en vies interurbanes (un 15% menys).

En aquest apartat, els usuaris de motocicletes continuen concentrant la majoria de víctimes mortals entre els usuaris vulnerables, però la xifra es manté estable en 300 morts a l’any, el mateix còmput que el 2023. No obstant, els sinistres a bord d’una motocicleta han augmentat en autovies i autopistes el 13%.

Per comunitats, Andalusia i Catalunya són les dues que van registrar el 2024 les xifres de víctimes mortals més elevades, amb un 20% i un 12% del total, respectivament. Així mateix, Catalunya –juntament amb Extremadura– ha registrat el descens autonòmic més gran respecte a les defuncions del 2023.

Cinturó i alcohol

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Marlaska va posar el focus en el fet que 184 morts no portaven el cinturó de seguretat, el sistema de retenció infantil o el casc (el 19% de les víctimes), la tercera xifra més alta dels últims 10 anys. "És increïble que encara hi hagi conductors que es llancin a la carretera sense fer ús dels elements de seguretat dissenyats per salvar vides, no hi ha cap explicació raonable per a un comportament tan irresponsable", va reblar. En la seva opinió, els sinistres mortals "es podrien reduir simplement respectant la velocitat, utilitzant els elements de seguretat o no posant-se al volant si s’ha consumit mínimament alcohol o drogues".

El ministre va recordar que s’està tramitant una llei quea baixarà la taxa d’alcoholèmia permesa al volant de 0,5 grams per litre de sang a 0,2, límit a què s’arriba amb el consum d’una cervesa o d’una copa de vi. A més, la primavera passada es va posar en marxa un pla de xoc que va multiplicar el nombre de radars i la vigilància a les carreteres.