Junts mira de frenar els canvis a batxillerat amb iniciatives legislatives

Els canvis, que s’aplicaran a partir del curs vinent a primer de batxillerat, afecten especialment les ciències. La proposta estatal pretén agrupar les assignatures de Física i Química i també les de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals. Els professors de ciències que s’oposen a l’"atomització del batxillerat científic" plantejada pel departament, que proposa suprimir hores de les matèries comunes –Física, Química o Biologia– per donar-les a optatives com Reptes de la Física (és a dir, més matèries, menys hores cada una, en comptes de dedicar més hores a establir les bases). Però, davant la polèmica generada, la consellera d’Educació ha convocat per avui una reunió amb entitats científiques, professors de ciències i tecnologia, direccions de centres de secundària i Inspecció. La intenció és abordar els canvis i buscar una modificació "com més consensuada millor", i també evitar la pèrdua d’hores lectives de les assignatures afectades.

Proposta al Congrés

Els postconvergents, però, consideren que qualsevol modificació suposa una "homogeneïtzació del currículum català a imatge de l’espanyol" que no pretén "garantir una millora en la qualitat educativa dels joves". És més, afirmen que la fusió de matèries de modalitat "repercuteix negativament en l’aprenentatge de batxillerat, selectivitat i en el futur universitari".

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

Per aquesta raó, Junts va informar a través d’un comunicat que presentarà una proposta al Congrés per "revertir les interpretacions de la Lomloe", i també el decret que la desenvolupa, ja que considera que envaeix les competències de la Generalitat.

A més, el partit de Puigdemont també reclama la compareixença de la ministra d’educació, Pilar Alegría, al Senat; i la de la consellera d’Educació, Esther Niubó, al Parlament, perquè "exerceixi plenament les competències curriculars que li corresponen segons l’Estatut, que són les que confereixen al model educatiu català un caràcter únic", afirma el text distribuït per la formació política.