Com nòvios per sempre

El LAT en les persones adultes grans no es configura com una etapa de transició i festeig cap a una convivència sota un mateix sostre, com és habitual en la joventut: és fórmula establerta com a duradora en el temps i estable intrínsecament.

Notícies relacionades

La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»

Catalunya estrena estructura judicial: desapareixen els jutjats unipersonals i arrenquen les oficines de justícia en 561 municipis

Els dos membres del LAT se senten parella i així els reconeixen amics i familiars. Cadascú té la seva pròpia llar, dormen junts diversos dies a la setmana en una de les dues cases –majoritàriament a menys de 30 minuts de distància–, comparteixen sortides i projectes, alhora que ofereixen espai i temps a les seves activitats i persones properes. Com que s’estalvien la convivència en una mateixa llar, es redueixen les friccions del dia a dia, que tant frustren l’harmonia i l’amor. Mantenir l’espai personal mentre es gaudeix d’una connexió íntima pot comportar, doncs, un equilibri entre la independència i la intimitat molt saludable emocionalment. El LAT pot fins i tot ser més beneficiós per a les dones, ja que permet una igualtat de gènere més gran dins de la relació (elles són més lliures per prendre les seves decisions i no han d’ocupar-se, per altra banda, de portar la casa d’ells).

Què passa quan un dels dos membres té problemes de salut o de qualsevol altre tipus? Doncs hi actua el compromís, perquè estimar-se és cuidar-se. Per cert, ja va sent hora que, en la reglamentació de les parelles de fet, allò d’un mateix sostre sigui una elecció i no una obligació.