▾ .com .cat
Societat
Com nòvios per sempre

Com nòvios per sempre

Com nòvios per sempre

Archivo

1
Es llegeix en minuts
Sílvia Cóppulo
Sílvia Cóppulo

Periodista i psicòloga.

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Vivim sempre a la recerca de l’amor i la felicitat. Però, quan ja fa una estoneta que rodem per aquest món, sabem que les promeses que pengen únicament del fil buit de la il·lusió trontollen i trontollen fins a esclafir-se contra la realitat. Així que, cada vegada més, i és tendència aquí i a Europa, en arribar a l’edat adulta i la vellesa, amb diferents biografies familiars prèvies, elles i ells troben en el model LAT (viure junts però separats, de l’anglès ‘living apart together’) una bona fórmula de relació. Compromesa, realista, romàntica i fins i tot més lliure, especialment quan la decisió és madura i no deriva de les circumstàncies.

El LAT en les persones adultes grans no es configura com una etapa de transició i festeig cap a una convivència sota un mateix sostre, com és habitual en la joventut: és fórmula establerta com a duradora en el temps i estable intrínsecament.

Notícies relacionades

Els dos membres del LAT se senten parella i així els reconeixen amics i familiars. Cadascú té la seva pròpia llar, dormen junts diversos dies a la setmana en una de les dues cases –majoritàriament a menys de 30 minuts de distància–, comparteixen sortides i projectes, alhora que ofereixen espai i temps a les seves activitats i persones properes. Com que s’estalvien la convivència en una mateixa llar, es redueixen les friccions del dia a dia, que tant frustren l’harmonia i l’amor. Mantenir l’espai personal mentre es gaudeix d’una connexió íntima pot comportar, doncs, un equilibri entre la independència i la intimitat molt saludable emocionalment. El LAT pot fins i tot ser més beneficiós per a les dones, ja que permet una igualtat de gènere més gran dins de la relació (elles són més lliures per prendre les seves decisions i no han d’ocupar-se, per altra banda, de portar la casa d’ells).

Què passa quan un dels dos membres té problemes de salut o de qualsevol altre tipus? Doncs hi actua el compromís, perquè estimar-se és cuidar-se. Per cert, ja va sent hora que, en la reglamentació de les parelles de fet, allò d’un mateix sostre sigui una elecció i no una obligació.

Temes:

30 Minuts Compromís Joventut

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Sistema sanitari Catalunya congela l'ampliació dels cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals
  2. PATRIMONI La Sagrada Família ja és l’església més alta del món
  3. Intriga amb rerefons social i polític
  4. La gestió de la dana L’exconsellera Pradas, sobre la tarda del 29-O: "No sabia on era Mazón"
  5. El futur de l’educació El reforç de l’oralitat des d’infantil millora la lectoescriptura i l’èxit escolar