Tota la conca del riu suma projectes de restauració

"Sabem que Sant Adrià de Besòs pretén tirar endavant un pla similar al nostre però a la desembocadura. A més, el consorci Besòs–Tordera i la Diputació de Barcelona també estan treballant en opcions en aquesta mateixa direcció", explica Amparo Benjumea, responsable de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma. "Però sempre hi ha d’haver algú que faci el primer pas", destaca amb referència al que ja ha aconseguit la ciutat.

Noves llacunes

El refugi de biodiversitat del Besòs entra ara en la fase dos. Això significa que comencen les obres per construir noves llacunes, el pas previ a l’última etapa de desenvolupament del planificat, que recuperarà un antic meandre i potenciarà la renaturalització d’una illa.

Per millorar els ecosistemes de la conca del Besòs, però, no n’hi ha prou amb centrar els esforços en un únic riu. Una de les propostes ambicioses que ha pres forma en els últims dies és la restauració dels espais protegits del Congost, que formen part de la Xarxa Natura 2000, la iniciativa política europea per conservar la natura.

La Generalitat i la fundació RIVUS ja s’han reunit amb els onze ajuntaments implicats en la iniciativa i s’utilitzarà una subvenció de més de 300.000 euros per part del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per tal de portar a terme diverses accions que serveixin per conservar i enfortir la biodiversitat en aquest riu.

"L’ideal és que el projecte serveixi també per establir una manera conjunta de gestionar l’espai que impliqui a tothom", afirma Josep Monràs, president de la fundació RIVUS. Participaran en els plans el centre d’investigació CEAB–CSIC (Centri d’Estudis Avançats de Blanes) i el grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Sensibilització

Notícies relacionades

Consum limitarà els ultraprocessats en tots els centres públics, inclòs biblioteques, universitats o centres esportius

Registre policial al laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola, investigat per l’origen de la pesta porcina

Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals, destaca que es tracta d’un espai molt antropitzat: "Existeix una elevada pressió humana i això evidencia la necessitat de conservació i restauració, però combinada amb la sensibilització de la ciutadania cap a la biodiversitat".

El projecte acaba de començar i acabarà el 2027. Es preveuen accions d’educació ambiental com passejos guiats per la zona, però també activitats de gestió i d’investigació, com per exemple censos d’espècies fluvials o modificacions en els hàbitats per fomentar la presència de certes plantes o animals.