Els menors de 6 anys en centres tutelats es dupliquen des del 2018

Actualment, 280 nens i nenes menors de 6 anys viuen en centres de menors tutelats de la Generalitat i d’aquests, la meitat, són nadons. Són nens que no poden viure amb els seus progenitors biològics per diversos motius. El 18% han sigut víctimes de maltractament físic i el 8%, de violència de gènere. La xifra s’ha disparat un 143% respecte al 2018, quan eren poc més d’un centenar. "Catalunya és la comunitat amb la xifra més alta i no és acceptable. Aquests nens han de créixer en un entorn familiar òptim", va defensar la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, ahir en una roda de premsa en la qual va anunciar un pla de 2,3 milions d’euros per reduir aquesta xifra a zero.

Fa anys que la Generalitat busca estratègies per augmentar el nombre de famílies acollidores. La nova consellera vol copiar l’Aragó i Cantàbria, on cap menor de 6 anys viu en centres tutelats. "Els nostres professionals als centres i la comunitat científica saben que hi ha una associació negativa en el seu desenvolupament cognitiu i físic, i que quan ingressen en famílies d’acollida el seu desenvolupament millora ràpidament", va dir, citant un estudi publicat a The Lancet.

Mentre el nombre de nens desemparats no ha fet més que créixer, el nombre de famílies acollidores s’ha estancat. Avui són 787 les que han fet aquest pas a Catalunya. Però hi ha 1.256 de menors que no poden viure amb els seus pares biològics, una gran part dels quals viuen amb familiars pròxims, com poden ser oncles o avis. El Govern vol trobar 1.400 més famílies d’acollida, el doble de la xifra actual.

Famílies d’urgència

Per aconseguir-ho, l’Executiu planteja diverses mesures. Una va enfocada a les famílies d’acollida d’urgència. Avui són 105 llars que acullen nens just després que se’ls retiri la custòdia als seus pares. "La majoria són nadons, nens nounats o de menys de 2 anys. Aquesta acollida urgent ha de durar sis mesos fins que es decideixi quin és el millor lloc per al menor", explica Imma Espín, presidenta de l’Associació de Famílies Acollidores de Barcelona (AFABar).

La realitat és que l’elaboració d’aquests informes s’eternitzen. "Hi ha menors que han arribat a estar més de 20 mesos amb la família d’urgència. Això dificulta que més famílies s’hi interessin, però a més es perd un temps en què podrien haver acollit dos o tres nens més i s’estableix un vincle que és difícil de trencar", explica Elena Lledós, directora de l’Institut Català de l’Acollida i l’Adopció de la Generalitat (ICAA). La consellera va anunciar que, ben aviat contractaran 25 professionals, amb un cost d’1,2 milions d’euros, perquè aquests estudis s’agilitzin i compleixin els terminis.

Notícies relacionades

Dos morts en un incendi agrícola a la Segarra

‘Levante-EMV’, premi RSF per la cobertura de la dana

"Un altre problema que ens trobem amb les famílies d’urgència és que un progenitor, al tractar-se de nens tan petits, han de deixar de treballar perquè sigui viable l’acollida", explica Espín. En aquest sentit, el Govern està treballant amb la Seguretat Social perquè aquestes famílies puguin cotitzar durant aquest temps d’excedència pel tipus d’atenció als nadons.

A diferència de les adopcions, aquí els pares no tenen la tutela dels nens, és la Generalitat qui la té i l’objectiu final és intentar que els nens puguin tornar a viure amb els seus pares biològics.