Travessia pel desert per poder aconseguir un assistent

Va ser a finals del 2020 quan les advocades Clara Pedrosa i Mari Luz García Bello, que representen el fill del Juan, van sol·licitar mesures cautelars als jutjats de Barcelona, que eren els competents pel lloc de residència de llavors de la persona discapacitada. Les lletrades van demanar el nomenament d’un defensor judicial per portar a terme les funcions de protecció i administració, tant de la persona com dels béns i el patrimoni. Després de l’exploració del jutge i l’examen del forense, es va concloure que la patologia de deteriorament cognitiu moderat era "progressiva i permanent", cosa que suposava que s’aniria agreujant amb el temps. El febrer del 2021, després de la celebració de la vista, es va nomenar un defensor judicial, ja que el Juan necessita la intervenció i l’assistència per a totes les decisions.

Aquell febrer i abans de l’entrada en vigor de la nova llei que regula el suport a les persones amb discapacitat, les advocades van interposar una demanda per modificar la capacitat d’obrar i perquè es nomenés un tutor. El Juan va anar canviant de domicili i es va traslladar a diferents localitats (el lloc de residència estableix quin jutjat se’n fa càrrec). Al final, el seu cas va caure en un jutjat de Cornellà. No es va emetre l’informe mèdic forense fins al desembre del 2022. Les conclusions d’aquest dictamen eren clares: malaltia neurodegenerativa tipus Alzheimer, quadre patològic evolutiu i irreversible en el temps, "no presentant possibilitats terapèutiques de millora", segons les seves advocades. El seu estat s’havia agreujat i necessitava supervisió per a la vida quotidiana.

Retards continus

Notícies relacionades

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges

El calvari va continuar. El 25 d’abril del 2023 es va celebrar el judici adaptant la demanda a les previsions de la nova llei, que havia entrat en vigor el juny del 2021. Abans de la vista, el Juan va haver de passar per una altra entrevista, quan encara tenia capacitat per decidir qui volia que fos el seu assistent i els motius de la seva decisió. La resolució va trigar uns dos mesos i va ser notificada al juny. Es va nomenar una fundació com a assistent amb funcions representatives del Juan. Però com que el fill no hi va estar d’acord, les advocades van presentar recurs d’apel·lació al cap de pocs dies, al juliol. Segons les fonts consultades, des d’aleshores no hi ha moviment i, per tant, ni s’ha donat trasllat, ni, per descomptat, s’ha resolt el cas.

Quan arribi el recurs a la secció de l’Audiència, el Juan "serà incapaç d’identificar i determinar les seves preferències per la persona que vol que sigui el seu assistent, amb nul·la capacitat per expressar la seva voluntat i desitjos i sobre el seu estat de necessitats, cosa que dificulta que les mesures de suport siguin ajustades a les seves estrictes necessitats, en els termes de la llei", assenyalen les advocades García Bello i Pedrosa.