Una teràpia espanyola per frenar la vellesa s’assajarà en humans
Una recerca encapçalada pel CNIO, de Madrid, reproduirà una teràpia gènica que en ratolins s’ha mostrat exitosa per curar la fibrosi pulmonar. S’espera començar d’aquí dos anys.
Científics del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) esperen començar "d’aquí dos anys" un assaig per provar en humans una teràpia que busca rejovenir els teixits afectats i que en ratolins ha aconseguit curar la fibrosi pulmonar, segons va explicar ahir María Blasco, directora científica del CNIO.
Blasco va fer l’anunci en la primera Cimera Internacional de la Longevitat, que se celebra a Madrid i en la qual s’han donat cita investigadors internacionals que treballen en el camp de l’envelliment. Blasco va explicar que els treballs que es porten a terme en el CNIO han contribuït a demostrar un dels mecanismes que intervenen en l’envelliment: l’escurçament dels telòmers, unes estructures de proteïnes situades als extrems dels cromosomes que els protegeixen quan la cèl·lula es divideix.
No obstant, els telòmers només compleixen la seva funció protectora si són prou llargs. Quan s’escurcen massa, la cèl·lula deixa de dividir-se i això impedeix la regeneració del teixit. Per això l’escurçament dels telòmers s’associa a l’envelliment i les malalties associades. Una d’aquestes malalties és la fibrosi pulmonar, ja que s’ha descobert que els pacients que tenen aquesta malaltia tenen telòmers curts (tant si la malaltia és hereditària com si no) i es tracta d’una malaltia associada a l’edat avançada.
Afortunadament hi ha una "espècie d’antídot", segons va explicar ahir Blasco, que consisteix a activar la telomerasa, que és l’enzim que "reinicialitza els telòmers" i els repara. Per això, mitjançant una teràpia gènica que activa la producció a l’organisme de la telomerasa, el CNIO ha aconseguit curar la fibrosi pulmonar en ratolins. L’èxit d’aquesta tècnica anima els investigadors a pensar "que la teràpia gènica es pot utilitzar en més situacions".
La investigadora va indicar que, en el camp de la longevitat, aquest tipus d’assajos seran els que donaran resultats més a curt termini, ja que "l’envelliment no s’entén com a malaltia i, per tant, no es permeten els assajos per prevenir-lo". Coincideix amb aquesta anàlisi el doctor Eduardo Díaz-Rubio, oncòleg i autor d’Un viaje hacia la inmortalidad, que va indicar en el mateix fòrum que el fet que l’OMS no prevegi l’envelliment com una malaltia "és un tema crític" i un "escull important" per a la recerca en aquest terreny, de manera que la ciència s’ha orientat en la recerca de teràpies destinades a malalties concretes, en la qual "hi haurà més avenços".
Creació d’una ‘spin-off’
Notícies relacionadesEls telòmers són tan importants en aquest camp que una empresa espanyola, spin-off del CNIO, és capaç d’estudiar, amb un algoritme, els telòmers de milers de cèl·lules i mesurar l’edat biològica en funció de la longitud d’aquestes estructures situades als cromosomes, segons va explicar Enrique Semper, director de negocis de Life Length i un altre dels ponents en les jornades.
La Cimera per la Longevitat l’ha organitzat José Luis Cordeiro, autor de La muerte de la muerte, que ha indicat que "no existeix l’envelliment saludable". Segons el seu parer, és "una malaltia, però guarible".
- Morad torna als blocs de la Florida al guanyar el cas del ‘desterrament’
- Illa manté en el seu Govern més de 60 alts càrrecs de l’etapa Aragonès
- Els Castellers de Vilafranca revaliden el títol a Tarragona
- Crim atroç d’un jove de 15 anys a Marsella pel narcotràfic
- Europa es prepara per a la primera missió de defensa interplanetària
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Arrest Un detingut per agredir tres persones, una d'elles una nena d'un any, a Montjuïc
- Calendari laboral Aquest és el pròxim dia festiu que viurà Catalunya
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- La Damm rejoveneix als 70 amb la nova ciutat esportiva