Vuit de cada 10 nens berenen de manera poc saludable

La millor opció per berenar a la tarda (i també la més senzilla) és la fruita. Fruita sencera, no sucs ni batuts, per més casolans que siguin. No obstant, només el 22% dels berenars dels nens i nenes de 3 a 13 anys que viuen a Catalunya es poden considerar saludables. Aquest és el dur veredicte d’un estudi liderat pel grup d’investigació FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) i publicat a la revista Nutrients.

La majoria dels refrigeris que prenen els escolars tenen sucres afegits a dojo i consisteixen, bàsicament, en brioixeria industrial, cereals refinats, productes ultraprocessats i begudes ensucrades disfressades de saludables. L’estudi afegeix que la mala qualitat nutricional dels aliments augmenta a mesura que l’escolar compleix anys. És una realitat palmària que es veu cada dia a la sortida de les escoles. Les famílies de nens i nenes d’infantil i primers cursos de primària solen portar carmanyoles amb fruita partida. Però, a mesura que els nois es fan grans, la fruita van desapareixent i entren en escena berenars industrials comprats al súper. No de manera puntual, sinó cada dia.

El mal hàbit que predomina a Catalunya no és una excepció. Els resultats de l’informe universitari són similars als d’altres estudis de la resta d’Espanya i també en països del nostre entorn.

Després d’analitzar 2.163 berenars de 734 famílies catalanes amb nens i nenes de 3 a 12 anys, els autors de l’estudi de la UOC van concloure que el 42% consistia en entrepans, seguits de brioixeria (24%), fruita (14%) i una combinació de fruita i brioixeria (6%). Dels berenars registrats, només el 22% pot considerar-se saludable perquè compleix les recomanacions de les autoritats sanitàries respecte a nutrició infantil.

Entrepans

Notícies relacionades

Pablo Duchement, pèrit judicial: «No tot el ‘bullying’ és una qüestió d’autoestima, hi ha nens que són psicòpates»

Els joves de 17 anys podran conduir amb un adult

L’entrepà és, efectivament, l’opció estrella. Xoriço, sobrassada, pernil curat o cuit, pernil de gall dindi i llonganissa estan a l’ordre del dia. Amb tot, el nutricionista Julio Basulto i el professor universitari expert en alimentació humana Juanjo Cáceres recorden al seu llibre Dieta y cáncer: "Si t’estàs preguntant què poso ara a l’entrepà, et direm que qualsevol cosa que hi posis molt probablement serà millor que l’embotit", expliquen els autors.

L’estudi de la UOC no inclou quins possibles efectes en la salut tenen els berenars no saludables sostinguts en el temps. No obstant, les autores recorden que molta literatura científica ja ha respost aquesta qüestió. "L’evidència demostra que un desequilibri nutricional recurrent en el temps pot tenir conseqüències per a la salut a curt i llarg termini. També pot afectar el creixement i el desenvolupament", explica Nadia San Onofre, investigadora de FoodLab i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.