La gestió del xec escolar causa confusió entre centres i famílies

Les direccions i les AFA demanen que els 47 milions pressupostats, uns 60 euros per alumne, es destinin directament a les aules. Bescanviar els vals carrega de burocràcia escoles i instituts.

La gestió del xec escolar causa confusió entre centres i famílies
4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de les queixes del curs passat de famílies que no entenien per què un val pensat per alleujar la tornada al col·le no els servia per sufragar la quota de material escolar, la Generalitat va introduir alguns canvis i aquest curs sí que existeix aquesta opció, cosa que també està provocant tensions en els centres educatius. Escoles i instituts amb prou feines tenen fins al 30 de novembre (quan els diners els necessiten al llarg del curs) per bescanviar els xecs en unes botigues determinades, que són les adherides a la campanya i on no sempre poden adquirir el que necessiten. "S’ha traspassat la gestió als equips directius i no és gens senzilla", denuncien des d’un institut català. Quant a l’organització, els centres no entenen per què s’atorguen uns recursos directament a les famílies i, en canvi, a les escoles se’ls nega finançament "per a coses tan bàsiques com arreglar lavabos". Per a mares i pares, es tracta d’un tràmit laberíntic que està provocant molta confusió.

"Els centres públics estan en un estat bastant lamentable quant a instal·lacions", qüestiona la mateixa veu. "És un invent polític per acontentar la gent a curt termini; una despesa absurda i molt poc eficaç", es pronuncia Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

El val escolar es va posar en marxa el curs 23-24. Llavors es va distribuir entre tot l’alumnat de primària (de primera a sisè) per un valor de 100 euros (dos vals de 50 euros per criatura). A més del fet de no servir per pagar la quota de material escolar que exigeixen els centres públics, la primera edició dels vals també va ser molt criticada per anar dirigida únicament a l’alumnat de primària, quan el de secundària és el que gasta més diners en llibres a l’inici de curs. Per això en aquesta segona edició el xec s’ha ampliat a la secundària, cosa que ha fet rebaixar l’import assignat. En comptes de ser 100 euros per nen, aquest any en són 60 (dos vals de 30). Els vals han sigut enviats a les bústies dels 790.000 alumnes catalans de primària i secundària (cosa que suposa una inversió de 47,4 milions, una xifra que gairebé iguala els 50 que l’anterior Govern preveia destinar a les mesures per remuntar PISA i que van quedar en els llimbs després de la no aprovació dels Pressupostos).

Falta de polítiques clares

"Aquesta reducció de l’import del val demostra fins a quin punt falta una estratègia de política pública eficient que estigui al servei de les famílies. La mesura inclou alumnat tant d’escoles públiques com de privades i es distribueix sense considerar ni la renda familiar ni les diferències de quotes de material que paguen les famílies. Com que no es tracta d’una mesura destinada als centres públics ni dirigida a les famílies més vulnerables, lluny de reduir la desigualtat econòmica, l’accentua", critiquen des d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac).

Els vals s’han d’activar a través de la pàgina web valescolar.cat, una cosa que pot fer-se fins al 30 de novembre, data alhora límit per bescanviar-los per material escolar als establiments adherits a la campanya (els que tenen el cartellet penjat a la porta). A l’entrar a la web, aquesta ofereix també l’opció de cedir-los voluntàriament a l’escola per reduir la quota de material escolar.

"El que necessiten els centres és que s’agilitzi la burocràcia, no que se’ls carregui amb més gestions", qüestiona Lidón Gasull, directora de l’Affac. "L’educació pública hauria de ser gratuïta i tenim unes quotes de material que estan fent que no ho sigui, per la qual cosa aquesta partida s’hauria d’entregar als centres perquè aquestes es redueixin o desapareguin", afegeix Gasull.

Més enllà d’aquestes qüestions de fons, altres queixes apunten que els vals s’han de gastar íntegrament al mateix establiment, cosa que fomenta que s’acabi acudint a les grans superfícies. I en el cas de les direccions, es tracta d’un sistema poc operatiu perquè en molts centres la principal despesa de material són les fotocòpies i aquest servei no pot pagar-se amb vals.

FP per a treballadors

Notícies relacionades

El Consell de Ministres va aprovar ahir, a proposta del Ministeri d’Educació i FP, la distribució de més 867 milions d’euros dels Pressupostos Generals de l’Estat a les comunitats autònomes per a accions de formació professional dirigides a la població treballadora, tant a l’ocupada com a la que està buscant feina. Les autonomies tenen de termini fins al desembre del 2025 per posar en marxa els programes, que tindran en compte les necessitats actuals del mercat laboral.

Catalunya, amb gairebé 103 milions d’euros, és la comunitat que rep una partida més gran per als treballadors aturats, només superada pels gairebé 110 milions d’Andalusia. Mentrestant, per als treballadors amb ocupació, Catalunya rebrà 21,5 milions, la segona partida més gran després de l’andalusa (23 milions). OLGA PEREDA

Temes:

Govern