Les faltes d’ortografia es disparen entre els estudiants de secundària

Professor de la facultat d’Educació a la Universitat del País Basc (UPV), Romero afirma que hi ha dos motius principals pels quals l’escriptura normativa (la que respecta les normes) s’ha convertit en una assignatura pendent del sistema educatiu. "Els joves escriuen més que mai, però ho fan en les xarxes socials i no els preocupa el rigor, sinó que el missatge s’entengui", remarca. L’altre factor que explica el descens de la qualitat de l’ortografia és, continua, l’escàs hàbit lector, especialment a la franja entre els 15 i els 30 anys.

Un problema enquistat

Aula de secundària en un institut. La professora de llengua castellana demana una redacció de mig full sobre un tema qualsevol. Dels 30 alumnes, només un l’escriu sense cometre ni una sola falta d’ortografia. ¿Som davant un problema enquistat del sistema educatiu? Sí, però el bloqueig amb l’escriptura normativa no és només dels escolars, també ho és de les seves famílies. "Posem el focus en els estudiants, però ¿quants adults serien capaços d’escriure mig full sense cometre ni una sola falta d’ortografia?", pregunta Xavier Breil, professor de secundària de l’assignatura de llengua i creador de la plataforma web Aula Dictapp.

"Cap", respon Fernando Valdés, president de la Unió de Correctors (UniCo), posant com a exemple l’email que ha rebut per part de la periodista que escriu aquestes línies per mantenir una entrevista. "Hola Fernando, buenis días és una expressió mal escrita. Fernando és un vocatiu i, per tant, després d’hola ha de posar-se coma. És a dir, el correcte és escriure: Hola, Fernando, buenos días", detalla el corrector professional, que afegeix que els errors més habituals són els de puntuació, ús de majúscules i comes. També és molt freqüent escriure malament paraules com sinfín, a bordo i sobre todo.

"Escrivim molt més que abans i, per tant, cometem més errors. Jo m’estremeixo amb els missatges de WhatsApp que rebo", afegeix Valdés, que posa de manifest que els estudiants i els adults escriuen malament, entre altres motius, perquè estan bombardejats de textos amb errors gramaticals. "Hi ha errates a tot arreu, des de la publicitat que veiem a les marquesines i els diaris fins als llibres. També en els de text o a les fitxes que els professors envien als alumnes", conclou el president d’UniCo, que reconeix que la solució passa no només per conèixer les regles gramaticals, sinó també per "llegir textos que estiguin corregits".

En escoles i instituts, la meitat dels errors (51%) que cometen els estudiants són no ortogràfics. És a dir, són errates de teclat. L’estudiant, davant de l’ordinador, s’equivoca de tecla i, per tant, de lletra. També estan incloses en aquesta categoria altres errates com, per exemple, posar una coma, deixar un espai en blanc i continuar escrivint (les comes van sempre enganxades a l’última paraula i després és quan es deixa l’espai en blanc).

Errors habituals

L’altra meitat de les faltes són ortogràfiques. En aquesta categoria, els errors més habituals (30%) corresponen a l’accentuació general. Això passa en totes les etapes educatives, des de la primària fins al batxillerat i l’FP. Així es desprèn d’un estudi elaborat durant el curs 2022-23 entre l’alumnat de més de 200 escoles i portat a terme per la plataforma web Aula Dictapp, que va analitzar els 523.382 errors registrats. Equivocar-se amb la b i la v (9%), no posar bé les majúscules (6%) i utilitzar malament la lletra hac (6%) són alguns altres dels errors més freqüents.

Un altre informe elaborat per l’editorial Rubio reconeix que les paraules amb què més ens emboliquem en castellà són haber i a ver, halla i allá, i hecho i echo. "Cada vegada cometem més faltes per dos motius: desconeixement de les regles ortogràfiques i deixadesa", remarca l’estudi.

La competència comunicativa, oral i escrita, afecta totes les assignatures, no només llengua. El professor Romero, de l’UPV, critica que molts docents de Química o Matemàtiques no valoren tant l’escriptura normativa i passen per alt errors d’ortografia que, segons la seva opinió, haurien de ser penalitzats. "Tenim un grandíssim problema amb l’ortografia", insisteix el docent.

"Les faltes d’ortografia només es corregeixen llegint. Com més llegeixes, millor escrius", sentencia el catedràtic i investigador Carlos Elías, que no detecta faltes greus entre el seu alumnat d’últim any de Periodisme a la Universitat Carles III (Madrid). "Veig deficiències en lectura perquè tenen més cultura audiovisual que literària, però són nois i noies de cert nivell i és normal que escriguin bé", afegeix després de deixar clar que la bona ortografia implica un estatus social i cultural i, per tant, econòmic.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Que els alumnes escriguin respectant les normes depèn de diverses coses. "La primera és dominar l’ortografia. I la segona, posar atenció, valorar la norma i repassar el text", diu el professor Breil, que ha creat l’eina Aula Dictapp amb l’objectiu d’arribar a les escoles i millorar el nivell d’escriptura dels estudiants. "No només cal saber què fan malament, sinó per què", explica el docent, que recalca que l’ortografia, inclosa l’accentuació, és molt arbitrària.

"Els estudiants saben distingir quan s’enfronten a un treball escolar o a un whatsap, però l’escriptura correcta ha perdut cert prestigi perquè el que es prima és la rapidesa", acaba dient el professor Breil.