La supressió de les lectures obre un altre debat escolar

Dimarts vinent obrirà la selectivitat 2024 l’examen de Llengua Castellana i Literatura, en el qual l’alumnat català trobarà preguntes sobre La fundación d’Antonio Buero Vallejo o Nada de Carmen Laforet, les dues lectures obligatòries d’aquest any. Les preguntes seran similars a aquesta, en la prova de l’any passat, les lectures obligatòries de la qual van ser les mateixes:

- ¿Quina de les següents afirmacions és correcta?

-Max se suïcida.

-Asel impedeix que Tomás se suïcidi.

-Berta és un personatge real.

-Lino traeix els seus companys.

Aquest examen –en realitat el de Llengua Catalana i Literatura de dijous, per al qual els joves han preparat La plaça del Diamant i Aigües encantades– serà l’últim amb lectures obligatòries. Així ho han acordat el Departament d’Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i així ho van comunicar la setmana passada als instituts, cosa que va aixecar una polseguera que encara dura.

Amb el pas dels dies –el correu es va enviar als centres dimarts, la notícia i les crítiques van córrer com la pólvora dimecres i el Departament d’Educació va sortir a explicar-se dijous– els ànims s’han calmat una mica –l’energia ara està posada a acompanyar els xavals en la selectivitat d’aquest any, la setmana que ve– però la mirada, una vegada superades les que es presenten com les últimes PAU de vell currículum, està posada en el repte de l’educació literària a secundària. ¿Què estan aprenent en realitat els alumnes? ¿Quina formació literària haurien de tenir? I sobretot –i més encara en un entorn digitalitzat–: ¿com fer-ho?

El repte de les competències

En el punt de partida de la necessitat d’un canvi hi ha consens: que les preguntes de veritable o fals per avaluar l’educació literària no tenen ni cap ni peus és una cosa que podrien respondre des de qualsevol institut, així com qualsevol responsable de la conselleria. Així, canviar la concepció de l’examen de literatura per fer-lo més competencial –com el seu aprenentatge– és una cosa en la qual tothom està d’acord, la qüestió és la següent: ¿És necessari eliminar les lectures obligatòries per fer-ho? Col·lectius de professors de llengua i literatura catalana com Pere IV o DocentsCat ho tenen clar: no.

«Canviar els exàmens perquè fomentin el pensament crític em sembla excel·lent; però el que estem fent eliminant les lectures obligatòries és infantilitzar l’educació. No els veiem preparats per llegir llibres sencers i els canviem per fragments; el que estan fent és arraconar cada vegada més la cultura de l’esforç», assenyala Aida Ayats, professora de Literatura Catalana i membre de col·lectiu Pere IV, qui desmunta l’argument donat per la conselleria amb una altra pregunta: ¿Potser no és memorístic explicar un tòpic literari? «Estan instrumentalitzant la lectura, devaluant el valor de la literatura per ella mateixa», prossegueix Ayats.

«Exercicis com Reflexionem sobre l’accés a la vivenda a partir d’aquest text estan bé, però... ¿la literatura no té valor per si mateixa?», afegeix la membre del col·lectiu Pere IV, que deixa una pregunta sobre la taula: ¿Algú imagina que a l’escola anglesa es deixés de llegir Shakespeare o a la francesa Molière? Hi ha unanimitat en la importància de mantenir uns referents compartits com a societat, tot i que també és cert que entre el col·lectiu hi ha la inquietud sobre com acostar el fet literari a una generació que no és lectora. «No és treure la literatura, és repensar-la. Enaltim els clàssics amb la inconsciència de ser bons lectors, oblidant que no som, ni de bon tros, la majoria social –apunta el docent Aleix Solà a X-. Guadalupe Jover ho deia molt bé: els fem pujar l’Everest sense passar pel Pirineu».

Precisament, un dels objectius que el Departament d’Educació diu perseguir amb l’eliminació de les lectures obligatòries a la selectivitat és «despertar el gust lector». De fet, el secretari de Transformació Educativa, Ignasi García Plata, ha defensat que el canvi contribueix que l’ensenyament sigui més atractiu i es fomenti l’anàlisi i l’ensenyament per competències, i no que s’arribi a un llibre, o al seu resum, només per respondre a unes preguntes que comprovin si se l’han llegit.

Aquesta lectura, no obstant, dol especialment els docents. «Fa la sensació que no tenen ni idea del que fem a l’aula, però creuen que ho fem malament», lamenta Gemma Gómez, professora de Literatura Catalana i membre de la plataforma DocentsCat. Gómez explica que precisament el que fan ara és treballar en profunditat les obres obligatòries –La plaça del Diamant– perquè l’alumnat entri de ple en la història, fomentant aquest gust per la lectura. «Amb la nova prova els posarem un fragment d’un text i els alumnes es posaran a buscar les figures retòriques com bojos», augura.

En el mateix sentit es pronuncia Ester Pinter, també professora de Llengua i Literatura Catalana. «A l’aula treballem Rodoreda amb moltíssima més profunditat de la que es demana en l’examen actual, les preguntes de la qual són molt previsibles, és veritat; els fem entrar en la història a fons, i és una manera que se submergeixin en el seu món; una porta que, si no l’obrim a l’institut, difícilment l’obriran fora», explica convençuda que, si no llegeixen els clàssics a l’institut, no ho faran mai.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

«No serà més fàcil»

«Malgrat que nosaltres podem decidir que llegeixin aquest llibre, i aquell altre, si no van a la selectivitat, acabaran saltant-se’l. A segon de batxillerat tenim poques hores de classe i molt enfocades a preparar les PAU. I a més, canvien els llibres obligatoris per una sèrie de fragments que, en el fons, seran pitjor per als nois, perquè seran textos que no tindran contextualitzats. O sigui, que ho fan amb la idea que sigui més fàcil i en realitat no ho serà», reflexiona Imma Muñoz, també professora de Literatura Catalana.