Presó permanent per a la dona que va assassinar la seva filla Yaiza

El president del tribunal del jurat li imposa així mateix la prohibició d’aproximació i comunicació amb els familiars de la víctima durant 10 anys després del compliment de la pena de presó; cinc anys de llibertat vigilada i també el pagament d’una indemnització de 450.000 euros al pare de la menor i als seus avis paterns.

El magistrat, així mateix, va acordar que un jutjat obri una investigació a Cristina Rivas per presumptament cometre un delicte de maltractament psicològic cap a la seva exparella sentimental, tal com reclamaven la fiscalia i l’acusació particular. A la processada se li aplica l’agreujant de parentiu i l’atenuant de confessió.

"Màxim dany psicològic"

Aquesta nova investigació se seguirà als jutjats de Sant Feliu de Llobregat. En aquest sentit, la sentència destaca la "intenció de l’acusada de causar el màxim dany psicològic possible al pare de la menor no només matant Yaiza, sinó culpabilitzant-lo de la mort de la menor i de la seva pròpia". "Matant Yaiza –afirma la sentència– s’assegurava l’acusada que causava un dany psicològic irreversible al pare, del qual ni podria haver-se defensat ni podria recuperar-se, assestant el cop més dur que es pot clavar a qualsevol, acabant amb la vida de la seva filla".

El jurat ja va considerar provat que la mare havia matat la nena per fer mal a la seva exparella. La condemnada la va asfixiar amb una bossa de plàstic després d’adormir-la amb pastilles sedants i, després d’això, va intentar suïcidar-se sense èxit amb la ingesta de medicaments. Va ser l’àvia de la víctima i mare de l’acusada, juntament amb una tia, la que va trobar els cossos al llit del seu propi domicili, després que el pare de la nena alertés que la petita havia faltat a classe: aquell dia va anar a buscar-la a l’escola i no va aparèixer.

Cristina Rivas, segons assenyala la sentència, havia intentat tornar amb la seva exparella, el pare de la nena, que havia començat una nova relació sentimental. Al no aconseguir-ho, infereix la sentència, va decidir acabar amb la vida de la petita i després amb la seva. La resolució judicial destaca que la "constant" negativa de l’exparella de tornar amb ella va motivar en l’acusada "un estat creixent d’enuig, ràbia, tristesa i frustració" que es "va materialitzar en la metòdica planificació de la mort de la seva filla".

L’objectiu, precisa la decisió, era infligir "el patiment més gran possible" a la seva exparella. El magistrat remarca que la processada "tenia les seves facultats mentals, tant cognitives com volitives, inalterades". Només se li aplica l’atenuant de confessió perquè "va col·laborar amb les autoritats" per aclarir els fets "de forma rellevant i útil".

Petició de perdó

En el seu últim torn de paraula, Rivas va demanar perdó pel que havia fet. "Tant de bo hagués sigut jo qui ara estigués morta i no la meva filla", va afirmar. La dona va asfixiar la menor, que havia drogat prèviament, i després es va intentar suïcidar prenent pastilles, tot i que va sobreviure. El seu equip legal va defensar que la processada va actuar "superada per un trastorn mental", malgrat que, amb el seu veredicte, el jurat va acceptar la tesi de les acusacions segons la qual la dona havia planificat l’assassinat.

Al judici es van llegir les cartes de comiat que l’acusada va deixar als seus pares, a la seva àvia i al pare de la Yaiza. A partir d’aquestes, tant la fiscalia com l’acusació particular consideren que la processada va cometre el crim presumptament per venjar-se de la seva exparella. "A la meva filla me l’emporto amb mi, que per a això l’he parit jo. Decideix si l’enterres o la incineres. Ploraràs la mort de la meva filla", li va escriure la dona el pare de la nena.

«Mai t’oblidaré»

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Els Mossos van batejar la investigació de l’assassinat de la petita Yaiza com el cas Papallona, perquè havia de participar com a tal en un espectacle de l’escola. Ahir, Sergio Peiró, el pare de la nena, va escriure una carta en la qual dona les gràcies al jutge que ha condemnat la processada i al jurat popular, els membres del qual «van acudir dia a dia a escoltar una història de pura maldat, que ha deixat trencada tota una família: els avis, els oncles, els cosins, els amics, les professores». «S’ha fet justícia, tot i que la justícia mai ens tornarà Yaiza. Mai t’oblidaré, papallona», remarca en la missiva.

Peiró recorda que s’acosta el vuitè aniversari de Yaiza: «Encara no he pogut pensar què podríem fer aquest any per celebrar-ho». «Segur que ja em llegiries tu els contes i hauries començat a multiplicar. M’hauria agradat ajudar-te. Aviat farà tant temps que no et veig com els anys que vaig poder disfrutar al teu costat. Quina pena que fossin tan pocs».