L’acusada de matar la seva filla a Sant Joan Despí va ser "freda i calculadora"

Els forenses que van examinar Cristina Rivas, la mare que va assassinar el 31 de maig del 2021 la seva filla Yaiza a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), van assegurar ahir al judici que se celebra a l’Audiència de Barcelona que l’acusada va actuar de manera "freda i calculadora", planificant com matar la menor, de 4 anys, i després suïcidar-se, cosa que no va aconseguir. Els facultatius van descartar que la processada, per a qui el fiscal reclama la presó permanent revisable, pateixi un trastorn de la personalitat, ni malaltia mental greu que pogués desconnectar-la de la realitat, tot i que sí una depressió "menor". El psicòleg nomenat per la defensa, no obstant, ha afirmat que la imputada pateix aquest trastorn amb idees "delirants" i una "depressió profunda o major" per la ruptura amb la seva parella, els seus intents frustrats de tornar amb ell, malgrat que aquest tenia una nova relació sentimental amb una altra dona, i la por que l’allunyessin de la petita.

Camp de batalla legal

Com era de preveure, els informes psiquiàtrics de Cristina Rivas es van convertir en el camp de batalla (legal) entre la fiscalia i l’acusació particular, que exerceix el pare i els avis paterns de la nena, i la defensa de la processada. I és que, precisament, les advocades de la dona pretenen que s’apliqui a l’acusada els eximents de trastorn mental i de por insuperable i, per tant, provisionalment sol·licita l’absolució. Els forenses públics i el psicòleg de la defensa no es van posar d’acord i van arribar a conclusions totalment dispars i oposades sobre la salut mental de l’acusada, tant quan es va produir el crim com en la situació actual.

En el poc que van estar d’acord les dues parts és en les vivències de Cristina Rivas en la infància i l’adolescència, quan va haver de suportar els maltractaments del seu pare, a causa de la ingesta d’alcohol, a la seva mare, en què es va interposar en alguns episodis de forma física per defensar la seva progenitora. Els tècnics psicològics públics van deixar clar que "és difícil" que aquesta vivència es pugui relacionar amb el crim (van descartar que ella fos víctima de maltractaments) i van apuntar que, fins i tot, amb la separació dels pares, la processada va tenir més proximitat amb el pare que amb la mare, amb qui se’n va anar a viure. L’expert contractat per les advocades de l’acusada va discrepar, però només en part i va afirmar: "Pot haver repercutit en el futur en el desenvolupament, però no en els fets".

"Por de l’abandonament"

Una dada per als psiquiatres i psicòlegs important és que no s’han trobat documents clínics que l’acusada hagués tingut problemes de salut mental. No hi ha constància que Cristina Rivas hagués acudit a un especialista. El psicòleg de la defensa va remarcar en la seva declaració que la dona temia que la seva exparella, al tenir una nova relació sentimental, pogués allunyar la seva filla d’ella i que la petita estimés més la nova companya del seu pare que ella. "Por a l’abandonament", va etzibar.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Per això la processada va intentar tornar amb la seva antiga parella i reconstruir la família. Tenia por, van precisar els forenses públics, que fos "invalidada com a mare" i no fos "exclusiva". Segons la seva opinió, arran de la "frustració" de no poder reconstruir la família i la sensació de "soledat", la imputada va començar a desenvolupar la idea que la situació no tenia solució i a partir d’aquí d’"una manera planificada" va matar Yaiza (li va donar tranquil·litzants i hores després la va asfixiar) i després d’això va intentar suïcidar-se amb la ingesta de fàrmacs.

Un acte que van qualificar d’"homicidi-suïcidi". "Ho va planificar de forma metòdica (...) no va perdre el temps quant a inquietuds emocionals i va anar directament al gra", van remarcar els experts en els quals es basa l’acusació. Van posar com a exemple que Rivas els va descriure com havia actuat. L’únic penediment que va mostrar, van precisar, és que ella no havia mort, com era la seva intenció.