Els jesuïtes planejaven ocultar el pederasta Peris a Bolívia

El sacerdot jesuïta Francesc Peris va ser enviat a Bolívia per la Companyia de Jesús a Catalunya el 1983. Però només hi va estar un any, durant el qual va exercir de professor a l’escola Juan XXIII de Cochabamba. Segons la investigació d’EL PERIÓDICO en què es basa el documental de La fugida, una producció d’aquest diari, 3Cat i Ottokar, els jesuïtes planejaven fer amb Peris el mateix que van fer amb Lluís Tó, un altre sacerdot pederasta: amagar-lo a Bolívia sense data de retorn. El país andí es va convertir per als jesuïtes, com ho eren altres països de l’hemisferi sud per a altres organitzacions religioses, en un lloc per amagar els seus pederastes, que van continuar fent el mateix que feien aquí: abusar de menors.

Els jesuïtes a Bolívia van construir l’escola Juan XXIII fa més de mig segle a Cochabamba, una ciutat que s’expandeix per una plana dels Andes, a més de 2.000 metres d’altitud. El papa Joan XXIII governava llavors al Vaticà, quan la Santa Seu va ordenar, a través del document Crimen sollicitationis, guardar silenci respecte als casos d’abús sexual per part del clergat sota pena d’excomunió. I aquesta escola boliviana que portava el seu nom, que pretenia ser, i que va ser en molts sentits, un intent dels jesuïtes de donar una bona educació a nens pobres però prometedors del país, va callar durant dècades les violacions que es van cometre entre les seves parets.

El silenci es va esquinçar quan un nebot d’Alfonso Pedrajas, conegut com a Pica, va entregar el diari personal d’aquest sacerdot al diari El País: contenia una confessió detallada d’abusos a gairebé un centenar d’alumnes. I Pedrajas n’era només un. Bolívia es troba actualment desenterrant aquell passat.

Segons l’advocat José Luis Gareca, exalumne del Juan XXIII, que ja ha abandonat la representació del col·lectiu de víctimes, uns 400 expupils van patir abusos per part d’una desena de pederastes, gairebé tots espanyols.

Els jesuïtes bolivians són espanyols, catalans majoritàriament, perquè la comunitat jesuïta de Catalunya està agermanada amb aquest país. Gairebé tot allò de bo que els jesuïtes han fet històricament a Bolívia ha estat protagonitzat per sacerdots d’origen català. Gairebé tot allò de dolent, com la pederàstia, també.

L’escola Juan XXIII es va articular a partir del concepte Pnubol: Pequeña Nueva Bolivia. Aquesta era la filosofia, formar la generació del futur, capaç d’agafar les regnes del país. "Era la millor escola", reconeixen fins i tot els exalumnes que van patir abusos. Era un centre internat, que combinava educació, esport i treball comunitari, al qual els menors hi arribaven amb beques que obtenien a través d’un procés de selecció que els jesuïtes efectuaven viatjant per tot el país. Així escollien els alumnes més excel·lents de zones molt vulnerables de Potosí, d’Oruro o de la ciutat minera d’Huanuni.

Inés Pérez encara recorda quan els jesuïtes es van presentar a casa seva per dir a la seva mare que ella havia sigut seleccionada per viatjar a l’altra punta del país i viure en una escola d’elit. "Em vaig amagar darrere de la seva faldilla", explica, per ocultar-se dels missioners que la buscaven. La mare, malgrat la distància a la qual tindria la seva filla, va creure que el millor per a ella era acceptar aquella proposta i la va enviar a Cochabamba. Allà Inés es va trobar amb el sacerdot Francesc Peris, conegut com a Xesco.

De Casp a Cochabamba

Peris va aterrar a Bolívia el 1983 després d’abusar d’una xifra desconeguda d’alumnes de l’escola jesuïta del carrer Casp. "Ens van dir que se n’anava a Bolívia perquè patia una crisi de fe", recorda una dona amb fills escolaritzats a Casp a principis dels 80. Aquest diari ha comptabilitzat almenys tres alumnes. Un d’ells, Enric Soler, explica que era públic que Peris n’abusava als 60 i 70. No dissimulava. Peris s’emportava alumnes a una casa de colònies de Viladrau i allà es banyava nu amb ells. I els agredia sexualment sota l’aigua.

Un portaveu dels jesuïtes nega que s’enviés Peris a Bolívia a causa de la seva condició de depredador sexual i manté que era habitual que els professors catalans se n’anessin un any a exercir a Cochabamba i després tornessin. No obstant, hi ha més motius –a més dels seus abusos a Barcelona anteriors al seu viatge– per creure que els jesuïtes sí que pretenien ocultar Peris a Bolívia i que el pla era ocultar-lo allà sine die. Però alguna cosa va sortir malament: Inés Pérez.

Notícies relacionades

"La xafarderia és cosa de dones"

Teresa Vicente: "Doñana o el delta de l’Ebre han de tenir els seus propis drets. Si no, no se salvaran"

Al documental La fugida, basat en la investigació que EL PERIÓDICO va començar el 2016 per revelar abusos en escoles religiós, Inés Pérez explica que quan ja estava finalitzant l’educació al Juan XXIII, on els menors estudiaven dels 12 als 18, va ser escollida delegada de les alumnes més petites. Parlant amb elles va descobrir que Peris es colava als dormitoris del Juan XXIII i les violava. Inés assegura que va protestar iradament davant la direcció i que aquesta va decidir fer tornar Peris a Barcelona. De tornada a Barcelona va continuar agredint sexualment alumnes de l’escola de Casp fins que, pel mateix motiu, va ser apartat de l’educació el 2005. Actualment Peris, que té més de 80 anys, està en una residència dels jesuïtes.

A mitjans dels 90, Inés va viatjar a Barcelona a visitar uns coneguts i va anar a una celebració en la qual va coincidir amb Peris. Inés assegura que Peris la va reconèixer i li va deixar anar que per culpa d’aquell "malentès" ell no va poder quedar-se a Bolívia, on s’havia de quedar indefinidament. "No va ser cap malentès", afirma Inés que li va respondre.