"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"

 La Societat per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès insta les empreses a incorporar programes de prevenció per evitar baixes mèdiques.

"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"

O. P.

2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

El 19 de febrer del 2018, Malcom Anderson, professor de la Universitat de Cardiff (Anglaterra), casat i pare de tres fills, va entrar a la biblioteca i va pujar a l’última planta, a uns 30 metres d’altura. Va obrir el finestral i va saltar al buit. Va morir a última hora del matí. Al seu despatx havia deixat una carta en què explicava els motius del suïcidi: tenia tanta feina i tanta pressió que havia arribat al límit de l’insuportable.

El terrible cas d’Anderson demostra que en totes les professions es pot desencadenar l’estrès laboral. "A tots ens pot passar", corrobora Ismael Dorado, psicòleg i secretari d’organització de la Societat Espanyola per a l’estudi de l’Ansietat i l’Estrès (Saes). De fet, en les seves jornades Emociones y bienestar, celebrades fa uns dies, es va tractar precisament la importància que les empreses tinguin programes de prevenció de l’estrès, tot i que és totalment absent en el mercat laboral espanyol.

"Molts polítics creuen que la solució a l’estrès dels treballadors és apujar salaris i disminuir l’horari laboral. Però no és cert", explica Dorado, que demana a les empreses que incorporin formació per prevenir l’estrès amb activitats i tallers per reduir l’ansietat, la resolució de problemes i saber acceptar les crítiques. La prevenció, insisteix el responsable de Seas, surt molt barata. "Pel que et costa un curs de formació, t’estalvies dos o tres treballadors de baixa mèdica per estrès", afegeix.

Líders en ansiolítics

Notícies relacionades

A causa de la "nebulosa" que envolta la salut mental, no és possible saber quin percentatge de baixes mèdiques en l’entorn laboral tenen a veure amb l’estrès. Però Dorado n’ofereix una pista: "Som líders mundials en ansiolítics. Una mitjana de 2,8 caixes de pastilles per cada ciutadà espanyol". I conclou: "Ens hem acostumat a tenir personal de baixa i no ens adonem que la mesura realment eficaç és la prevenció, ja que augmenta la productivitat i surt més barata".

La prevenció, adverteix el responsable de Saes, ha d’estar molt ben plantejada i executada. No pot quedar en paper mullat. El professor de Cardiff que es va suïcidar ho va fer, precisament, quan la universitat estava immersa en l’anomenada quinzena de benestar laboral, un programa amb un nom bonic per fomentar la salut mental del cos docent i de l’alumnat, però que es limitava a un simple passeig amb bicicleta, segons recorda el divulgador James Davies a Sedados (Capitán Swing), un demolidor assaig que revela com el capitalisme modern és el veritable responsable de la crisi de la salut mental.