"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"
La Societat per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès insta les empreses a incorporar programes de prevenció per evitar baixes mèdiques.
El 19 de febrer del 2018, Malcom Anderson, professor de la Universitat de Cardiff (Anglaterra), casat i pare de tres fills, va entrar a la biblioteca i va pujar a l’última planta, a uns 30 metres d’altura. Va obrir el finestral i va saltar al buit. Va morir a última hora del matí. Al seu despatx havia deixat una carta en què explicava els motius del suïcidi: tenia tanta feina i tanta pressió que havia arribat al límit de l’insuportable.
El terrible cas d’Anderson demostra que en totes les professions es pot desencadenar l’estrès laboral. "A tots ens pot passar", corrobora Ismael Dorado, psicòleg i secretari d’organització de la Societat Espanyola per a l’estudi de l’Ansietat i l’Estrès (Saes). De fet, en les seves jornades Emociones y bienestar, celebrades fa uns dies, es va tractar precisament la importància que les empreses tinguin programes de prevenció de l’estrès, tot i que és totalment absent en el mercat laboral espanyol.
"Molts polítics creuen que la solució a l’estrès dels treballadors és apujar salaris i disminuir l’horari laboral. Però no és cert", explica Dorado, que demana a les empreses que incorporin formació per prevenir l’estrès amb activitats i tallers per reduir l’ansietat, la resolució de problemes i saber acceptar les crítiques. La prevenció, insisteix el responsable de Seas, surt molt barata. "Pel que et costa un curs de formació, t’estalvies dos o tres treballadors de baixa mèdica per estrès", afegeix.
Líders en ansiolítics
A causa de la "nebulosa" que envolta la salut mental, no és possible saber quin percentatge de baixes mèdiques en l’entorn laboral tenen a veure amb l’estrès. Però Dorado n’ofereix una pista: "Som líders mundials en ansiolítics. Una mitjana de 2,8 caixes de pastilles per cada ciutadà espanyol". I conclou: "Ens hem acostumat a tenir personal de baixa i no ens adonem que la mesura realment eficaç és la prevenció, ja que augmenta la productivitat i surt més barata".
La prevenció, adverteix el responsable de Saes, ha d’estar molt ben plantejada i executada. No pot quedar en paper mullat. El professor de Cardiff que es va suïcidar ho va fer, precisament, quan la universitat estava immersa en l’anomenada quinzena de benestar laboral, un programa amb un nom bonic per fomentar la salut mental del cos docent i de l’alumnat, però que es limitava a un simple passeig amb bicicleta, segons recorda el divulgador James Davies a Sedados (Capitán Swing), un demolidor assaig que revela com el capitalisme modern és el veritable responsable de la crisi de la salut mental.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Entrevista Carla Simón: «La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir a mi, tot i que després va arribar la putada de la sida»
- Restauració Tanquen una desena de bars i restaurants de la Costa Brava després del suïcidi del propietari
- Accident a Portugal Almenys 15 morts i 18 ferits al descarrilar un funicular a Lisboa
- Un crim sense resoldre 24 anys desprén L’ADN del jersei d’Helena Jubany obre la porta a un judici
- Tornada a l’ESCOLA Un de cada tres alumnes catalans necessita una atenció educativa especial
- Abans de l'amnistia L'Advocat General de la UE proposa avalar el suplicatori que Llarena va cursar contra Puigdemont i Comín
- Incident Una avaria a l'avió obliga Sánchez a cancel·lar el seu viatge a París
- Consell Executiu El Govern llança la primera convocatòria de la llei de barris per recuperar zones degradades
- Després de quatre anys en política Jaume Giró deixa Junts i la seva acta al Parlament per discrepàncies amb la direcció del partit
- Salut i feina Tornar a la feina sense vertigen: consells per superar l’estrès postvacacional