L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts

Darrere del dolor muscular o de cap, l’estrès és el problema de salut més freqüent relacionat amb el treball, segons l’Eurostat (Oficina Europea d’Estadística). La comunitat mèdica avisa que l’estrès és un trastorn amb més risc que el tabac i l’alcohol. Estem davant d’una pandèmia molt perillosa que té, a més, una amenaça afegida: al contrari del que passa amb altres problemes de salut, l’estrès s’ha normalitzat fins al punt que els treballadors que el pateixen estan ben vistos.

L’última enquesta europea de condicions de treball (2021) no esmenta la paraula estrès, sinó ansietat, un símptoma que afecta el 37% dels empleats. Per davant està el dolor físic, ja sigui muscular (65%), d’esquena (63%), de cames (40%) o de cap (58%). El 2015, la mateixa enquesta europea sí que va preguntar directament per l’estrès. El 30% dels enquestats van assegurar que el pateixen "sempre o gairebé sempre", davant el 23% dels que ho van afirmar en l’enquesta del 2010.

L’estrès no és una malaltia. És, en paraules del metge Víctor Vidal, l’avantsala de la malaltia. "L’estrès crònic és una situació de tensió física i emocional amb un factor de risc cinc vegades superior al del tabac i l’alcohol junts", assegura Vidal, inspector mèdic de la Seguretat Social amb més de 15 anys d’experiència en la investigació de l’estrès. L’estrès, insisteix, pot estar darrere de fins al 80% de les malalties. "No les provoca, però les pot agreujar", matisa el metge, autor de l’assaig Los enigmas del cuerpo humano.

La relació entre estrès i malaltia no és nova. Ja la van confirmar el 1967 els psicòlegs Thomas Holmes i Richard Rahe, creadors d’una llista d’esdeveniments traumàtics. La mort del cònjuge (valorat amb 100 punts) i el divorci (73 punts) ocupen els dos primers llocs de l’escala, que inclou també aspectes laborals. Per exemple, un acomiadament (47 punts), un canvi de responsabilitat (29 punts) o problemes amb la direcció (23 punts).

Una reacció fisiològica

L’estrès, segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès, pot entendre’s com "una sobrecàrrega per a l’individu". Aquesta sobrecàrrega depèn tant de les demandes de la situació com dels recursos amb què compta l’individu per afrontar-la.

Igual que l’ansietat (màxima preocupació pel futur), l’estrès (màxima preocupació pel present) és una resposta del cos davant una situació amenaçadora o difícil. "És una reacció fisiològica", afegeix el psicòleg i terapeuta Luis Miguel Real, autor de l’assaig sobre psicologia No pieses en un oso verde. Igual que hi ha una ansietat bona (estar nerviós davant una reunió de treball important i preparar-se-la bé) i una altra de dolenta (trastorn per ansietat), amb l’estrès passa el mateix. El eustrès és l’estrès bo, el que activa el cos i és ajustat i proporcionat. El distrès és el dolent, el que "ens desborda i provoca palpitacions, mals de cap, suor i problemes de son", explica el doctor Vidal.

L’estrès laboral –destaca el psicòleg Real– es genera quan les exigències laborals fan arribar al límit els treballadors i treballadores, ja sigui per l’elevat nombre d’hores que treballen o perquè la tasca és molt exigent. L’origen de l’estrès no sempre està en l’empresa o en la direcció de l’organització, sinó en factors individuals. És a dir, el treballador. "De vegades som nosaltres mateixos els que tenim massa expectatives sobre el que hauríem de rendir. Altres vegades caiem en l’estrès perquè ens comparem amb altres companys", destaca el psicòleg.

El metge Javier Padilla, actual secretari d’Estat de Sanitat, i la psiquiatra Marta Carmona han disseccionat en l’assaig Malestamos la desesperança, el cansament, la falta d’expectatives i l’estrès que pateix gran part de la societat en l’actualitat. Tots dos posen l’exemple de les ciutats financeres, on entres a treballar a les vuit del matí i en surts a les deu de la nit. "Això sí –insisteixen–, han condicionat una zona de gimnàs perquè se suposa que la salut que et treu la feina te la dona l’esport", afegeix el doctor Vidal

El psicòleg Real adverteix que hi ha dos clars símptomes de patir un trastorn per estrès. El primer és estar constantment pensant en el treball i realitzant tasques laborals (tot i que siguin petites) durant el temps de vida personal. El segon són els problemes de son.

Que no ens envaeixi la vida

¿Té "remei", l’estrès? "La teràpia hi ajuda", respon el psicòleg, que afegeix que, en consulta, els terapeutes poden ajudar els pacients a adonar-se de la necessitat de canviar conductes. "No pot ser que la feina ens envaeixi la vida privada i que no distingim quan treballem i quan vivim", insisteix. No obstant, Real conclou que l’estrès és un problema col·lectiu que mereix una resposta per part de les autoritats. "Si ets cambrer o professor i treballes a Mallorca i el sou no t’arriba per pagar el lloguer, és igual si vas al psicòleg", ironitza.

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

"La responsabilitat de combatre (i sobreviure) a la pandèmia de l’estrès és de tots, també de les empreses i del Govern", corrobora el doctor Vidal. El problema és titànic perquè l’estrès s’ha normalitzat. "No només això, sinó que, al contrari del que passa amb l’alcohol i el tabac, la persona estressada està ben vista", alerta.

Segons l’opinió de Vidal, la primera mesura urgent per combatre l’estrès crònic entre els treballadors és la creació de departaments de benestar a les empreses, amb programes de prevenció i protocols. "Els departaments de recursos humans no presten atenció a la salut mental", conclou.