La batalla contra el càncer aposta pel ‘big data’

Com que la incidència del càncer va a l’alça degut, sobretot, a l’envelliment de la població, una dels vies per aconseguir la meta que la supervivència europea arribi al 70% dels malalts el 2030 consisteix a compartir les dades mèdiques de milers de pacients. Un big data sanitari destinat a triple funció: millorar el diagnòstic, el tractament i el seguiment dels pacients oncològics a través de la medicina personalitzada; aconseguir avenços col·lectius en la investigació contra els tumors i que el malalt sigui amo de les seves dades sanitàries i pugui ser atès a qualsevol hospital de la UE, gràcies al fet que la història clínica sigui compartida.

L’Espai Europeu de Dades Sanitàries, que encara està en procés d’implementació ja que és molt complex i, de moment, no hi ha una data de quan estarà preparat, pot beneficiar especialment els pacients de càncer perquè en la pràctica assistencial es genera una gran quantitat d’informació procedent d’anàlisis i tècniques molt variades. De fet, els laboratoris ja són capaços de realitzar una caracterització completa del genoma del tumor i les alteracions que acumula, amb una precisió que arriba a les cèl·lules individuals. "De cada persona es poden obtenir milers, fins i tot desenes de milers de dades", va explicar ahir la doctora Marisol Soengas, presidenta d’Aseica, en un acte organitzat amb motiu del Dia de la Innovació en Càncer.

Les limitacions

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

El problema és que les tècniques més punteres d’anàlisi de biomarcadors o dades genètiques no estan disponibles en tots els centres sanitaris i la informació obtinguda sol servir de manera individual al pacient, per dissenyar tractaments a mida, però en termes generals no es bolca en cap gran base de dades perquè pugui ser útil a d’altres. Particularment en el càncer, les innovacions es proven en els assajos clínics i, si tenen èxit, s’incorporen al sistema sanitari però, a partir d’aquí, les dades es guarden en la història clínica individual i amb prou feines es comparteixen, amb la qual cosa no hi ha gran informació sobre l’aplicació de la innovació en el públic en general.

Les limitacions actuals del big data sanitari, tant en àmbit espanyol com europeu, són "múltiples". D’una banda hi ha les qüestions legals, relacionades amb la protecció de dades i amb la seguretat de la custòdia d’aquestes. D’altra banda, segons va explicar el president de SEOM, César A. Rodríguez, "hi ha la tecnologia necessària per emmagatzemar i compartir la informació però encara cal implementar-la". I, en el cas espanyol, s’afegeix la dificultat que les diferents comunitats autònomes comparteixin les històries clíniques entre si. "La interoperativitat entre comunitats és alta, hi ha autonomies que sí que comparteixen però d’altres no, i de vegades hi ha dificultats fins i tot entre centres sanitaris de la mateixa comunitat", va lamentar el doctor.