Els intents de suïcidi no mortals van pujar un 50% després de la pandèmia

Cada vegada són més les evidències del fet que els problemes de salut mental no poden explicar-se al marge del nostre entorn. No poden entendre’s com un problema biològic al marge de la nostra manera de ser, la família, les condicions de vida. Ara una notable investigació de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona publicada a la prestigiosa The Lancet Psychiatry constata que les dades abans, durant i després de la pandèmia porten a una conclusió de pes: voler treure’s la vida va més enllà d’un problema de salut mental. Les causes són complexes i l’entorn hi influeix moltíssim.

Que després de la pandèmia han augmentat els intents de suïcidi, les autolesions i els trastorns, i en especial entre els joves, no és novetat. El que descriu amb detall aquesta investigació és la necessitat de treure’n conclusions de cara a la prevenció i a un abordatge més encertat d’aquest fenomen, que és la primera causa de mort entre els joves.

Dones i joves, més

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Segons les dades de l’equip de Sant Pau, la pandèmia va registrar un descens notable de les conductes suïcides a Catalunya. No obstant, després es va produir un increment notable del 50% al 77% en conductes suïcides sense resultat de mort. S’ha fet un treball ardu d’anàlisi de 26.000 casos de conductes suïcides des del 2018 al 2022. És a dir, abans, durant i després de la pandèmia de la covid. Els increments més significatius es registren entre dones i joves.

El que és destacable de les conclusions de l’estudi és que s’aposta clarament per la prevenció de cara al futur. I s’incideix en la necessitat "urgent" de dur a terme més estudis per entendre "els factors contextuals" que porten a les conductes suïcides i que fan que en determinats moments se’n produeixin menys casos (el tancament durant la pandèmia) i en d’altres es multipliquin.