El Govern afirma que no disposa de sorra per a totes les platges

"Per poder disfrutar dels usos públics del litoral, hem de preservar el medi ambient", afirma Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient, en declaracions a EL PERIÓDICO. "Sabem que d’aquí a 20 anys les platges seran diferents, ja que el nivell del mar pujarà", explica Morán. "Aquest coneixement ens permet decidir on és urgent actuar", afegeix.

Vuit projectes

Morán admet que no es pot actuar alhora a tot arreu i reconeix que serà necessari entendre que algunes platges es modificaran: "Els deltes i les platges canvien. Aquesta realitat continuarà sent així. I cal assumir-ho". No obstant, el Govern es proposa evitar que algunes platges clau per a certs municipis desapareguin d’un dia per l’altre. En el dia d’avui, el ministeri té en marxa 90 projectes per assegurar el futur de les platges, vuit d’ells a Catalunya. L’objectiu és minimitzar tant com es pugui les accions a curt termini i abordar la renaturalització d’aquests espais de manera interrompuda per no sotmetre l’economia a un canvi abrupte.

"A causa de l’acció de l’onatge present i futur, serà difícil protegir tota la costa simultàniament", avisa Nadia Pinardi, doctora en Física Aplicada per la Universitat de Harvard i oceanògrafa en la Universitat de Bolonya. Per aquesta raó, Pinardi coordina el projecte CoastPredict, que proporciona pronòstics útils per establir riscos i decidir quines actuacions cal prioritzar. Un discurs que coincideix amb les intencions del Govern, que pretén basar-se en aquesta mena d’estudis per continuar desenvolupant projectes de defensa de la costa. Morán remarca que fins i tot països com és el cas d’Holanda, que han basat el seu suport a guanyar la partida al mar, estan readaptant el seu model de defensa per modelar-lo al canvi climàtic.

Solucions a curt termini

La Generalitat, que no és competent en matèria de costes, considera que les solucions són "difícils" a curt termini. "A mitjà termini hi ha projectes d’èxit de solucions basades en la naturalesa que ajuden a fixar la sorra i evitar que el temporal n’arrossegui tanta quantitat", comenta Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

Boya destaca els estudis publicats fins a la data, un d’ells realitzat per la Universitat Politècnica de Barcelona: "S’ha d’actuar a partir de les dades que mostren quins passejos marítims, platges i ports estan en risc. Estem disposats a arribar a acords amb els ajuntaments per modificar i adaptar el litoral".

"Hem comprovat que, davant elements rígids, com passejos de ciment i dics, la força de l’onatge desplaça més la sorra", explica Agustín Sánchez Arcilla, catedràtic d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental a la UPC i un dels experts que han treballat en l’estudi citat per Boya. "En canvi, quan la sorra ocupa un gran espai, l’impacte es dissipa i les conseqüències no són tan exagerades", argumenta. "Això es pot aconseguir de diferents maneres. Però una de les grans carències és la falta de sediments", assenyala Sánchez Arcilla.

Dinàmiques modificades

¿I d’on arriben els sediments a les platges? "Abans procedien de les rieres i rierols i es formaven petites maresmes, per això el Maresme s’anomena així. Perquè al seu dia hi havia diverses maresmes. El problema és que hem urbanitzat tant la costa (que ha tingut efectes positius per a la gent i l’economia) que aquests sediments ja no arriben", afirma.

¿Té sentit dragar sorra del fons del mar per reposar-la a les platges? Sánchez Arcilla considera que només en casos puntuals, en què la sorra es protegeixi amb mesures complementàries i s’aposti per la renaturalització, amb la creació de dunes. Morán defensa restaurar la ribera del mar amb sorra només en casos d’emergència i alhora que es prenguin accions per evitar que la sorra torni a ser engolida. "La sorra és un recurs finit i escàs i cada vegada n’haurem de limitar més l’extracció", afirma el secretari d’Estat, que argumenta per què no es podran realitzar aportacions en tots els municipis que el demanin.

Una altra possibilitat és plantar algues que formin prades marines, a prop de la costa, que també suavitzen l’onatge. "S’ha plantejat l’alternativa de col·locar còdols en lloc de sorra, que tenen més possibilitats de resistir, però encara no està a sobre de la taula", afegeix. L’objectiu, remarca, és apostar per solucions que es puguin mantenir per si mateixes. Morán, sobre les costes renaturalitzades, destaca que alguns ajuntaments ja han començat a "desconstruir" la seva façana litoral per tornar al mar el seu terreny d’influència: "Un municipi no pot reposar constantment un passeig marítim que el mar destrueix cada any".

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

"De vegades, un passeig marítim amb dunes com a zona d’oci pot ser més atractiu per al turisme de qualitat, perquè la gent cada vegada és més exigent amb algunes característiques del producte que compren, i la qualitat ambiental és un element que cada vegada agafa més pes", constata el secretari d’Estat.

En moltes ocasions, com està passant amb els efectes del temporal ‘Nelson’, una part de la sorra torna a les platges de forma natural. Però aquesta dinàmica no es pot desenvolupar a tot arreu perquè les esculleres perpendiculars dels ports impedeixen que la sorra es recuperi i es desplaci de manera equitativa per tota la costa. El nombre d’ajuntaments que demanen sorra o solucions immediates augmenta, però la feina del ministeri continuarà sent prioritzar els casos més urgents i buscar fórmules que permetin una recuperació que es pugui mantenir en el temps, ja que la sorra no és infinita i els recursos econòmics, tampoc.