Barcelona obre un nou servei contra l’abús sexual infantil

El Govern calcula que, en els pròxims anys, els casos de violència sexual en la infància superaran els 3.600 a l’any a Catalunya, una taxa de creixement del 277% respecte a l’actualitat. En realitat, i tot i que no ho sembli, és una bona notícia. Són les conseqüències de la implantació del model Barnahus, el mètode islandès que treu a la llum els abusos a menors posant-los en el centre.

"Ens desbordarà: afloraran més casos i tindrem més coneixement de la realitat, però sobretot podrem acompanyar les víctimes, que no ho visquin en silenci i impunitat", explica Joan Mayoral, coordinador del projecte de les Barnahus de la Generalitat, que en els pròxims dies acabarà la seva implantació territorial.

Mayoral també revela que un percentatge "important" dels agressors són menors d’edat i que el Govern està mirant d’emular el protocol de les dones víctimes de violència masclista amb els menors que pateixen abusos sexuals. És un dels projectes estrella de la legislatura. Vuit anys després del cas Maristes, destapat per EL PERIÓDICO, la Generalitat ha implantat el nou model d’atenció a les víctimes d’agressions sexuals. "El 2016, amb el cas Maristes, el Govern va crear una comissió d’experts que va proposar aplicar el model Barnahus a Catalunya", recorda Mayoral. Una proposta per a la qual també va pressionar l’oenagé Save the Children.

A diferència del que passa en l’actualitat, aquest model nascut a Islàndia i que s’aplica també als països nòrdics obliga tots els estaments (jutges, fiscals, policia, metges i educadors) a treballar conjuntament en un mateix lloc, amable per als nens i lluny dels tribunals. El model es va començar a aplicar de forma pilot a Tarragona, on el nombre de casos s’ha disparat. "Els nens i els pares arriben marejats, s’han anat desplaçant d’un servei a l’altre sense trobar cap solució", descriu Mayoral.

En els últims mesos, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha inaugurat una desena de Barnahus: la Seu d’Urgell, Manresa, Girona, Tortosa, Lleida Vilanova i la Geltrú, Mataró, Granollers, Terrassa i Badalona. Ahir es va inaugurar la de Barcelona, que té el doble de capacitat que la resta i que ja compta amb 60 pacients a l’espera de ser atesos a partir de la setmana que ve. La implantació es tancarà amb la inauguració de la unitat del Prat de Llobregat.

Tenint en compte l’efecte del que ha passat a Tarragona, i comparant-ho amb els indicadors de població de totes les Barnahus, la Generalitat estima que a l’any haurien de detectar 3.609 casos de violència sexual en menors. Són gairebé el triple si es compara amb les 1.300 denúncies que els Mossos registren a l’any, i cinc vegades més dels 729 casos que s’atenen des dels serveis mèdics de Sant Joan de Déu i la Vall d’Hebron.

Trasllat del personal

Ara tots aquests professionals s’integraran a les Barnahus. "Només es traslladaran a l’hospital els casos aguts, que s’hagin produït en les 72 hores prèvies", explica Mayoral. També allà es prendrà declaració als nens abans que se celebri el judici. I és també el lloc on els Mossos prendran les denúncies, si els nens volen o es considera necessari.

"Cada Barnahus té un ordinador dels Mossos guardat en una caixa forta", assenyala Mayoral. Drets Socials aporta dos coordinadors per Barnahus; les entitats que les gestionen s’encarreguen dels dos treballadors socials i del personal administratiu. Salut aporta els psicòlegs clínics, pediatres i forenses. I Justícia, el personal de la judicatura. "El que és important és que a mesura que hi hagi més casos es puguin dimensionar els recursos", suggereix Mayoral.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Els primers anys de funcionament de la Barnahus de Tarragona també han servit per conèixer les millores que necessita el servei. "És molt important que tinguem clar que els nens, i no les famílies, tenen dret a un advocat d’ofici", diu Mayoral. "En abusos dins de les famílies o en casos de mestres, alguns pares dissuadeixen les víctimes de denunciar", insisteix el coordinador. És per això que, junt amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya, estan mirant d’assegurar un advocat d’ofici per als nens, com ja es fa amb les víctimes de violència masclista.

Així mateix, també han detectat que cada vegada hi ha més menors agressors. "Entre el 50 i el 60% són adults, però hi ha un percentatge molt important que són menors d’edat: alguns d’imputables, d’altres d’inimputables", segueix Mayoral. En principi, la Barnahus està pensada per a les víctimes. Però no descarten que s’estengui el treball amb els inimputables, menors de 14 anys. "De fet, en molts casos, aquests nens, al seu torn, han sigut víctimes d’abusos", revela Mayoral.