SUCCESSOS

El triple parricida del Prat es medicava per a la depressió

El edificio de El Prat donde se ha producido el caso de violencia vicaria

El edificio de El Prat donde se ha producido el caso de violencia vicaria / JORDI OTIX

1
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

Roberto D., el veí del Prat de Llobregat que dimarts va matar la seva dona i els seus dos fills bessons de 8 anys i després es va suïcidar a l’estació de tren, patia una depressió. Així ho expliquen fonts de la investigació que analitzen receptes i medicaments trobats a la vivenda en la qual es va cometre el triple crim. Els agents també es van emportar altres proves en una actuació que va durar moltes hores i que ahir va obligar a tallar el carrer on s’ubica la casa, una via cèntrica del Prat.

Notícies relacionades

La principal hipòtesi dels investigadors és que el parricida va acabar amb la vida de la seva família asfixiant-los i després va decidir suïcidar-se. En una nota trobada, l’homicida confessava els crims i demanava perdó. Assenyalen que l’home es va veure "sobrepassat" a causa de la seva malaltia i presumptament va poder pensar que ni la seva dona, amb qui portava 20 anys, ni els seus fills, que van celebrar el seu vuitè aniversari la setmana passada, tirarien endavant sense ell. Per això suposadament els va asfixiar, ja que els cadàvers no tenien signes externs de violència. Ara s’espera el resultat de les autòpsies per determinar si els va sedar amb alguna substància abans de matar-los, cosa que implicaria premeditació. L’acusat estava en tractament des de feia temps per a la depressió, tal com van explicar els familiars als Mossos d’Esquadra, i també anava un parell de vegades per setmana a un gimnàs ubicat al seu mateix carrer. Allà va informar que feia temps havia superat un càncer, tot i que seguia amb la seva malaltia mental.

L’entrada a la vivenda de la família s’ha convertit en un altar improvisat, amb flors, peluixos, espelmes i dibuixos en record dels petits, Yago i Marián. Alguns companys de l’escola religiosa pròxima al domicili a la qual acudien han deixat missatges en els quals expressen els seus sentiments.