Una demanda que arriba amb la legislatura sentenciada

El text legal amb prou feines inicia el seu periple ple de tràmits burocràtics. Primer, se’n presenta el contingut a les entitats amb les quals s’ha treballat colze a colze i a la premsa. Després, haurà de passar per altres òrgans que l’han de validar, abans de passar pel Parlament de Catalunya.

¿Per què ha trigat tants anys a redactar-se aquest text? Dirigents de l’Agència de Residus de Catalunya han destacat sempre que s’estava buscant el consens per aconseguir una llei que posés d’acord tant les entitats centrades a aconseguir la reducció dels residus com els diferents partits polítics representats a l’hemicicle, amb els quals durant els últims anys s’ha intentat trobar complicitats per evitar que la llei voli pels aires només conèixer-se.

Les associacions que han col·laborat i han donat la seva opinió sobre diferents punts inclosos en aquesta llei asseguren a EL PERIÓDICO que ja han rebut la invitació per assistir a la presentació de demà. Després que s’hagin votat mocions parlamentàries que exigien aquesta normativa amb urgència, l’exposició del text legal arribarà finalment amb la legislatura sentenciada. No obstant, malgrat l’important retard, la part més àrdua del treball està feta.

Una vegada explicada, està previst que la llei es publiqui i aparegui com a informació pública. És en aquest punt quan pot aparèixer una pluja d’al·legacions, propostes de modificació, observacions o sol·licituds de canvis, tal com sol passar quan una nova norma es fa pública.

Per tant, el nou Govern i la futura composició parlamentària que surti de les eleccions del 12 de maigvinent podrien aprofitar l’actual text i les seves al·legacions o possibles canvis per intentar que la nova llei de residus catalana pugui tirar endavant.

Menys de la meitat

Fa uns anys que Catalunya està estancada en el reciclatge i en la gestió dels seus residus de tot tipus. En aquest sentit, una de les principals carències s’evidencia en les dades de les grans ciutats sobre la recollida selectiva: les urbs metropolitanes no arriben al 50% de reciclatge. És a dir, massa escombraries acaben al contenidor de la "resta".

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

La llei, "bastant ambiciosa", segons afirmen les entitats que hi han intervingut, pretén acabar amb aquesta situació i millorar la gestió de tot el que es rebutja amb exigències a les empreses i a les administracions per donar resposta a totes aquestes necessitats pendents.

A Espanya, hi ha la llei de residus de les illes Balears, un altre text pioner que l’anterior govern insular va aprovar durant el seu mandat.