La violència sexual a les menors es quadruplica en els últims 15 anys

Per cada cas atès per la Fundació ANAR el 2008, hi ha en l’actualitat 4,5 casos registrats, en molts dels quals les tecnologies estan implicades. A més, cada vegada hi ha més agressors que són menors o que actuen en grup o en manada.

Malgrat aquest increment, fins a set de cada 10 víctimes no reben tractament psicològic, malgrat els problemes de salut mental que s’associen, com la por, l’agressivitat i ira o les conductes suïcides. No ho fan perquè, malgrat que aquest problema "és una realitat a Espanya", continua sent tabú, sobretot per la falta d’educació afectiva i sexual, l’eterna assignatura pendent al país.

"Es tracta d’un fenomen ocult i amagat en el qual predomina la por i la vergonya", va assenyalar durant la presentació Benjamín Ballesteros, director tècnic de la Fundació ANAR. Però no deixa de ser un problema social que va en augment en el país i deixa "greus conseqüències en la víctima". Per això, representants de la Fundació han demanat acabar amb alguns dels mites que envolten aquesta xacra, com que l’agressor és una persona estranya. Les falses creences, indiquen, dificulten que s’identifiquin els casos i que la violència es perpetuï en el temps, el que fa que, en el dia d’avui, el 46% dels casos duren més d’un any.

Perfil de les víctimes

L’informe recull cinc tipus d’agressions sexuals: les presencials (91,5%), grooming (3,1%), sèxting no consentit (2,2%), pornografia (1,3%) i explotació sexual i/o prostitució (1,9%). El perfil de les víctimes és marcadament femení: elles són, en el 78,7% dels casos, les que pateixen aquest tipus de violència. ANAR assenyala que l’índex de feminitat, amb un 401,5%, remarca l’especial vulnerabilitat d’aquest gènere davant les agressions sexuals.

A més, la mitjana d’edat se situa en els 12,5 anys, al voltant d’un any per sobre respecte a l’anterior estudi. No obstant, Diana Díaz, directora de les Línies d’Ajuda d’ANAR, va recalcar que en el cas dels nens homes és especialment ressenyable com la majoria dels casos se situa entre els 0 i els 9 anys.

Pel que fa a l’entorn de les víctimes, el 40,7% viu amb els dos progenitors i un 36,1% en famílies monoparentals, especialment amb les mares. Així mateix, gairebé sis de cada 10 procedeixen de famílies espanyoles i el 41,3% de famílies migrants, un percentatge rellevant si es té en compte que la proporció de menors d’edat estrangers a Espanya a nivell estadístic suposa el 12,8% de la població infantil total. A més, un 2,5% de les víctimes té alguna discapacitat i set de cada 10 presenten un rendiment escolar baix.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

L’estudi de la Fundació ANAR revela que el 94,3% dels agressors són homes, sent la majoria majors d’edat. Quant a la relació amb la víctima, "hi ha escassa percepció de risc en l’entorn i és especialment preocupant que gairebé vuit de cada 10 agressors (79,5%) són persones conegudes per la víctima i, d’aquests, el 50,3% són membres de la seva pròpia família". Una dada que augmenta fins al 85,9% en el cas de les víctimes més petites (0-9 anys). Sent el pare biològic o la parella de la mare en el 27,9% dels casos. La taxa de reincidència és del 10%.

Les agressions sexuals grupals (o en manada) segueixen en augment, i passen de constituir el 2,1% el 2008 a representar el 10,9% de les agressions el 2023.