Els mals de l’horari d’estiu

L’horari d’estiu no és necessàriament el que més agrada a la població. "El que més li agrada a la gent és l’estiu, no l’horari d’estiu. El que no sap la gent és que si l’horari d’estiu es mantingués tot l’any, a l’hivern no sortiria el sol fins a les 9.30 hores del matí", apunta Carla Estivill, especialista en son i ritmes biològics, directora de la Clínica del Son Estivill i experta del grup Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

Espanya passarà a l’horari d’estiu la matinada d’aquest dissabte 30 de març al diumenge 31. A les 2.00 hores seran les 3.00. Tant Estivill com altres experts adverteixen que l’horari d’estiu és més perjudicial per a la salut i insisteixen que les eleccions europees del pròxim juny són el moment idoni perquè els partits incorporin l’eliminació del canvi d’hora en els seus programes i que aquest ja sigui una realitat el 2026. "Tindríem dos anys per davant per planificar la seva eliminació", afirma Estivill.

Ritmes biològics

Estivill insisteix que l’horari dels nostres hàbits hauria d’aproximar-se "el màxim possible" a l’horari de la llum natural perquè és el que "regula" els nostres ritmes biològics. "A l’estiu, al fer-se fosc més tard, anem a dormir més tard, però l’endemà ens hem d’aixecar a la mateixa hora. És una privació de son", assenyala aquesta doctora, que destaca que dormir menys repercuteix en la salut. "Causa somnolència, irritabilitat, mala atenció dels estudiants, així com repercussions a llarg termini a escala metabòlica, com obesitat o diabetis," assegura.

Per al pediatre Gonzalo Pin, coordinador del grup de son de l’Associació Espanyola de Pediatria, el canvi horari és un "disbarat". "Cada dia tenim més dades que no és innocu per a la salut", explica. El nen té un "cervell en desenvolupament" que està dirigit per un "rellotge biològic". "Unes 20.000 cèl·lules del cervell coordinen milions de cèl·lules de l’organisme. Aquest canvi brusc d’hora i, sobretot allunyar-nos de l’horari que ens correspon [el d’hivern] afecta el desenvolupament del nen", afegeix Pin.

L’ésser humà, prossegueix, ha estat "sempre" en sintonia amb el seu "rellotge intern de la llum-foscor". "Totes les nostres cèl·lules estan dissenyades per actuar en sincronia amb aquest medi ambient. Trencar aquesta harmonia causa en el nen una situació de jet-lag continu", assegura. Segons aquest pediatre, si bé abans es creia que "en tres o quatre dies" tot tornava al seu lloc, cada vegada hi ha més evidència científica que aquests canvis "deixen empremtes en el desenvolupament".

Així, amb el canvi horari, el nen "perd gana, està més irritable i té més dificultats d’aprenentatge" però, a més, pateix més "pobresa de temps" i "dificultats d’oci". "L’horari d’estiu és el menys bo i no és el que més ens agrada. Hi ha una mala informació. L’horari amb què estem connectats és el d’hivern, que és el que ens connecta amb els canvis reals del medi ambient", explica Pin, qui a més apunta que Espanya està "fora del seu fus horari des de la Segona Guerra Mundial".

Des de l’any 1940, el país es troba en l’horari central europeu (GMT+1), el mateix que tenen Alemanya i França, i no en l’occidental que li correspon, com Portugal i el Regne Unit.

Notícies relacionades

Catalunya amplia un 30% les seves zones amb risc d'inundació: hi ha 170 quilòmetres més en risc

Més del 70% del professorat català considera que el currículum és «poc adequat» o «desconnectat de les necessitats reals»

Per la seva banda, Estivill posa èmfasi que les eleccions europees de juny són una "bona oportunitat" per fer realitat l’eliminació del canvi horari. "No només no suposa un estalvi energètic, sinó que implica pertorbacions en la salut dels ciutadans. La setmana posterior sempre hi ha més gent a les urgències i més esdeveniments cardiovasculars. Són prou motius per eliminar el canvi d’hora", insisteix.

Aquesta és la idea que recolza també Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, que insisteix que el temps és un "recurs cada vegada més escàs i desigual". "El 20% dels ciutadans europeus i el 34% de les dones amb fills pateixen pobresa de temps. Les conseqüències de la pobresa i la desigualtat del temps són de gran abast i afecten tant el benestar individual com la cohesió social. Per això, s’hauria de salvaguardar i fomentar el dret de la ciutadania europea alhora", recull un comunicat enviat fa uns dies per tornar a reclamar l’eliminació del canvi d’hora.