Catalunya amplia un 30% les seves zones amb risc d'inundació: hi ha 170 quilòmetres més en risc

L'actualització, que es troba en informació pública, respon a la necessitat d'adaptar la planificació hidrològica a una realitat marcada pel canvi climàtic, que ha intensificat els fenòmens de precipitacions intenses i les inundacions, en un context d'augment sostingut de la temperatura del mar Mediterrani que alimenta tempestes cada vegada més violentes.

L'estudi, anunciat pel director de l'ACA, Josep Lluís Armenter, durant la seva compareixença a la comissió de transició ecològica per donar explicacions sobre la gestió del temporal Alice al Montsià, situa, en total, 696,7 quilòmetres dels trams amb perill d'avingudes.

"Hem identificat 90 trams de riu vulnerables, dels quals 11 són completament nous i 9 han estat modificats respecte al cicle anterior", ha detallat Armenter. Les noves zones es reparteixen per conques com les del Ter-Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Francolí i diverses rieres del Montsià, que encara estaven pendents de ser catalogades com a àrees anegables, tal com va avançar aquest diari. Amb aquest nou escenari, 44 nous municipis estan ara en terrenys amb amenaça d'avingudes.

Episodis extrems

La revisió forma part de l'Avaluació Preliminar del Risc d'Inundació (APRI) corresponent al tercer cicle de planificació (2028-2033), que s'ha d'adaptar als nous reglaments europeus i estatals. L'actualització, que va ser comunicada per l'anterior conseller, David Mascort, d'ERC, i que Salvador Illa va afirmar que s'acceleraria després de la dana de València, s'ha elaborat tenint en compte 45 episodis significatius registrats entre 2005 i 2023 i que van ocasionar danys superiors al milió d'euros.

Gairebé la meitat d'ells (22) es van concentrar entre 2018 i 2023, fet que confirma un augment de la freqüència i la intensitat de les pluges torrencials al territori. El nou enfocament no només mesura els danys econòmics, sinó també els impactes sobre la salut pública, el medi ambient, el patrimoni cultural, l'activitat econòmica i la vulnerabilitat social de cada territori. Aquest canvi metodològic permet reflectir de manera més precisa l'abast real dels riscos que comporten les inundacions.

"La tendència cap a fenòmens més concentrats i intensos és evident", adverteix el director de l'ACA. "Amb aquest nou mapa, redefinim el mapa d'inundabilitat i disposem d'una fotografia més completa", resumeix Armenter. A partir d'aquesta nova cartografia, s'hauran de revisar tots els plans urbanístics en marxa, com per exemple el Pla de Ponent de Gavà, encara en tramitació, que estan afectats pel risc d'inundació. La idea de l'ACA és analitzar el perill no només amb períodes de retorn (la probabilitat que un esdeveniment passi) de 100 anys, sinó també de 500.

A més, per primera vegada, l'ACA incorpora una definició clara d'"inundació pluvial", és a dir, aquelles causades per pluges que superen la capacitat de drenatge urbà. Aquest fenòmen, cada vegada més habitual en entorns urbans, provoca acumulacions ràpides d'aigua i danys en infraestructures, habitatges i serveis públics sense necessitat que l'aigua flueixi per un barranc o riera. La informació romandrà disponible per a consulta pública abans de l'aprovació definitiva dels nous plans de gestió.

Crítiques polítiques

Sobre la gestió de la darrera emergència al Montsià, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat la resposta del Govern: "Protecció Civil va activar el pla Inuncat i, malgrat el patiment de la gent de les comarques de l'Ebre, que porten anys veient com es repeteixen aquestes precipitacions excepcionals, no es van haver de lamentar víctimes". Sobre "les pèrdues materials", Paneque ha assegurat que es van dur a terme actuacions immediates per reparar trams d'infraestructures destrossats i per intervenir als barrancs afectats.

Notícies relacionades

El Govern i Alcanar tracen el full de ruta per expropiar les cases dels primers refugiats climàtics de Catalunya

Més del 70% del professorat català considera que el currículum és «poc adequat» o «desconnectat de les necessitats reals»

Des de Junts per Catalunya, Irene Negre ha exigit a Paneque més actuacions de prevenció per evitar aquest tipus d'episodis. Des d'ERC, Albert Salvadó s'ha mostrat a favor de la revisió de zones inundables, però ha avisat que les comarques de l'Ebre porten temps sense rebre inversions urgents. Diversos diputats han esmentat el documental 'Alerta inundable', emès el passat dimarts per 3Cat, que denunciava pressions a tècnics de l'ACA per permetre edificar en àrees inundables.

Paneque ha admès que moltes àrees urbanes estan construïdes sobre els barrancs, que augmenten el risc d'inundabilitat any rere any. Sobre aquesta qüestió, Lluís Mijoler, dels Comuns, i Daniel Cornellà, de la CUP, han reclamat, a més de mantenir la inversió econòmica al sud de Catalunya, corregir els "errors urbanístics" amb "solucions estructurals" i "traslladar veïns" i "renaturalitzar espais perquè els llits recuperin el seu camí" si cal. "Si seguim tenint escoles i residències en àrees inundables, les emergències tornaran", ha alertat Mijoler.