La IA sacseja les oficines i destrueix en dos anys 2.700 llocs de treball a BCN

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el dia a dia de l’oficina ja comença a notar-se en les dades d’ocupació, en el bon i el mal sentit. Mentre el vast camp obert per les noves tecnologies genera noves oportunitats de negocis per a uns, suposa el final de la seva ocupació per a d’altres.

Las companyies estan implementant les noves potencialitats de la IA, que passen, entre d’altres, per adjudicar les tasques més repetitives i automatitzables a un assistent virtual, en comptes d’un humà. Cosa que, entre d’altres, ha contribuït que el sector d’oficines i despatxos hagi perdut gairebé 3.000 llocs de treball durant els dos últims anys, segons constata l’informe de conjuntura presentat ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació.

"Comencem a veure una tendència", va afirmar la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, Carmen Poveda, que va assenyalar els més joves com els principals perjudicats del fenomen Chat GPT, ja que aquest "dificulta la primera entrada laboral dels menors de 30 anys i afecta la creació d’ocupació, mentre que les tasques dels més sèniors i de més valor afegit és més difícil que les reemplacin".

En l’altre costat de la balança, a la capital catalana cada vegada hi ha més gent que desenvolupa i explota aquestes capacitats de la IA. Decreix l’ocupació en oficines i activitats administratives i continua creixent l’ocupació de professionals techies, que compensa amb escreix l’efecte destructor d’aquestes noves tecnologies, en tant que en els dos últims anys ha aportat gairebé 10.000 nous ocupats a la província de Barcelona.

"Estem en un bon moment econòmic", va apuntar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, amb una taxa d’atur del 7,4%, la més baixa en una dècada i mitja. La dirigent socialista va posar en valor l’"aposta explícita pel sector tecnològic", que genera una "ocupació d’un valor molt important". Si bé també va reconèixer que l’ecosistema de la capital ha de domar aquesta onada tecnològica perquè no alimenti els seus aspectes adversos, com una persistent bretxa de gènere, tant en participació, rang i salari. "Hem de millorar i ho estem fent", va insistir.

El diagnòstic conjunt que realitzen des de la Diputació i la Cambra sobre l’economia de la província de Barcelona és positiu. Projecten que continuarà creixent amb força, per sobre dels nostres països veïns i guanyarà en qualitat en l’ocupació, reforçant aquesta forta concentració del sector tecnològic a Barcelona. La demanda interna ha agafat el relleu de la demanda externa i el sector privat agafa el relleu al sector públic com a generador d’ocupació, destacant la contribució especialment del sector serveis.

‘Techies’, ‘riders’ i cambrers

El creixement de l’ocupació a Barcelona, no obstant, s’està produint des de dos mons substancialment diferenciats. Simplificant-ho, la capital i les altres ciutats de la província guanyen en techies que treballen amb un portàtil des d’una cafeteria i en cambrers que els serveixen l’esmentat cafè o repartidors que els porten el sopar a casa quan abaixen la tapa del seu portàtil, tots ells nascuts fora de Barcelona. I és que durant l’últim any gairebé la meitat dels nous afiliats a Barcelona són d’origen estranger i un quart dels ocupats en la província han nascut fora d’Espanya.

Notícies relacionades

Barcelona tindrà un monument dedicat a Cerdà el 2026

L’Hospitalet obre un espai per a les víctimes de maltractament

No en va, fa anys que la capital catalana es consolida com un dels principals pols d’inversió tecnològica en àmbitl internacional. Avui dia, el 17,4% de tota la població TIC –tecnologies de la informació i les comunicacions– d’Espanya viu a Barcelona. La ciutat i els seus voltants concentren més del 90% de professionals tecnològics que resideixen a Catalunya i l’esmentada concentració va en augment, segons expliquen des de la Cambra i la Diputació.

"Barcelona es consolida amb els seus hubs tecnològics i universitats com un pol d’activitat molt important", va assenyalar Poveda. Actualment, aquest sector ocupa 130.485 persones, segons dades tancades del 2024, una xifra gairebé el doble que la que hi havia el 2012, quan l’economia va començar a sortir de la Gran Recessió. El seu pes en el total de l’ocupació ha passat en aquell període del 3,2% al 4,7%.