El Govern confia en les pròximes pluges per retirar l’emergència

¿A quin percentatge s’hauria d’arribar per sortir de l’emergència? Segons el Pla Especial de Sequera, a partir que se superi el 16%, hi ha quatre mesos de marge per declarar la retirada d’aquesta fase més restrictiva. Per tant, serà essencial analitzar els pronòstics meteorològics, explica Mascort: "Serà important observar la tendència. Si ens diuen que continuarà plovent molt, podríem sortir de l’emergència amb els pantans al 17%. Si, altrament, resulta que no hi haurà més precipitacions, no serà possible". Actualment, els embassaments del Ter Llobregat se situen al 16,05%.

"En cas que caigués un ruixat abundant i arribéssim al 20%, l’aixecaríem segur", afegeix el conseller. En el si del Govern, no es descarta l’escenari de retirar l’estat d’emergència perquè implica restriccions severes tant per a la ciutadania com per a la indústria i l’agricultura. "Si podem evitar-les, les evitarem. Sempre és millor que no hi hagi restriccions", afirma Mascort.

Mantenir l’estalvi

Tot i així, el més probable és que la sequera, al marge dels possibles canvis de fase, continuï i s’hagi de mantenir l’estalvi, sobretot, tenint en compte que en les pròximes setmanes la despesa d’aigua sol augmentar coincidint amb l’inici de les campanyes de reg. Al Departament d’Acció Climàtica destaquen el fet que en un any s’hagi reduït un 9% el consum d’aigua. Aquest fet concedeix una mica més de temps perquè s’accelerin obres d’emergència com l’ampliació de la potabilitzadora del Besòs, que ha de servir per produir més aigua a finals d’any.

L’any passat, es va entrar a l’estiu amb les reserves de les conques internes al 25% (només embassaments, aquí no s’inclou l’estat dels aqüífers, un altre recurs clau). "Les precipitacions de maig i el juny van ser salvadores, si no, hauria sigut molt pitjor", admet Mascort. Aquest any, tot i que continuï plovent, és possible que arribem als mesos més càlids amb menys aigua de la disponible el 2023.

La falta de pressupostos, detallen a la conselleria, no impedirà que les partides antisequera tirin endavant. Aragonès va anunciar 1.045 milions d’euros en els comptes dedicats a pal·liar la crisi hídrica. D’aquests, els que corresponen als pressupostos de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat (ATL) es mantenen com estaven previstos, perquè els seus diners depenen del cànon i de la tarifa, respectivament. Això equival a més de 750 milions d’euros.

¿I què passa amb la resta? "Hi ha una part que sí que depenia del pressupost que no s’ha aprovat. Aquesta setmana, el Govern ja donarà el vistiplau a una primera modificació pressupostària per poder disposar de certes partides relacionades amb les subvencions als ajuntaments", concreta Mascort.

Sobre la qualitat de l’aigua, que corre perill quan l’aigua embassada és escassa, el conseller remarca que no es tracta de res nou: "Sempre que hi ha poca aigua és difícil potabilitzar-la. Podria passar que no fos potable, però espero que no arribem a aquest escenari. Si es donés, hauríem de veure com ho fem". L’Executiu català posa el focus en els avenços aconseguits a la potabilitzadora de Cardedeu, que tracta aigua del Ter. En aquesta infraestructura, ja s’han aplicat algunes millores que permeten potabilitzar 1 metre cúbic per segon. Anteriorment, era impossible sanejar tan poca quantitat d’aigua. El dubte és saber fins a quin percentatge es podrà tractar l’aigua de Susqueda. A Sau, es va arribar a aprofitar fins a l’1,5%.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Vaixells i transvasaments

L’esperança, doncs, recau en les pluges primaverals, que també podrien acabar evitant el trasllat d’aigua procedent de Sagunt amb vaixell. El Govern insisteix que només arribaran en cas que sigui necessari (podria ser eventualment el juny, com va dir la ministra Ribera, o més endavant) i afirma que només es requeriran si entrem en emergència 2. L’Executiu de Pere Aragonès, plogui o no, es manté ferm en el que ha sigut una de les seves línies vermelles. Es continua rebutjant taxativament la possibilitat de traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona amb la interconnexió que reclamen enginyers, economistes, la Cambra de Comerç i Foment del Treball.