Un matí a l’aula del futur

Els nens d’I-3 se situen sobre el dia en el que viuen a partir d’unes capsetes de fusta amb ninots (figures de fusta), al costat de la catifa de la rotllana del matí. Tenen set casetes i cada dia treuen un ninot de la casa. Si traiem el tercer, vol dir que és dimecres; si traiem el quart, dijous. Una vegada han "descobert"el dia "manipulant" figuretes de fusta, un dels nens s’aixeca i posa la data a la pantalla interactiva, situada a l’altra punta de l’aula. La Vista Alegre de Mataró és una de les primeres escoles de Catalunya que ha rebut les noves pissarres "enriquides" en les quals el Departament de Educació invertirà 88 dels 200 milions dels fons Next Generation per a la digitalització escolar. La distribució d’aquestes pantalles va "bastant més lenta del previst" (se n’han instal·lat moltes menys de les que es preveien a hores d’ara del curs), però la conselleria vol tenir-les a punt en totes les aules el 2025.

La Vista Alegre de Mataró és una de les 500 escoles que ja disposen d’una d’aquestes pantalles a cada aula, d’I-3 a 6è de primària. Es tracta d’un dels molts centres creats fa més de quatre dècades per donar respostes a les necessitats dels barris perifèrics de les ciutats, que van créixer exponencialment amb el boom de la immigració, en aquell moment andalusa. Una escola d’infantil i primària petita –d’una sola línia– que va rebre l’etiqueta d’"alta complexitat" després de la pandèmia, crisi que va suposar un abans i un després en una escola (aquesta i tantíssimes d’altres) que aleshores no tenia ni entorn virtual, de manera que van haver de fer un "esprint bestial", en paraules Noelia Figueredo, directora del Vista Alegre des de fa sis anys.

De ‘blue-bots’ a Lego ‘spike’

Quan el departament va posar a disposició dels centres el catàleg de dispositius adquirits gràcies als fons Next Generation –format per més de 32.000 panels interactius, 4.000 kits de robòtica i 2.700 maletes audiovisuals–, Figueredo no va dubtar a aprofitar-ho. Si li haguessin preguntat en què volia invertir aquells diners, potser hauria respost alguna altra cosa, però aquell no va ser mai el plantejament. La proposta era: tenim aquest material a la vostra disposició, ¿el voleu?

La resposta, està clar, va ser que sí, per descomptat, decisió de la qual està satisfeta i que viu com una oportunitat. A més de les pissarres interactives –que serveixen perquè l’alumnat faci des de sudokus arrossegant els números amb el dit (infantil) fins a treballs en grup fins i tot amb estudiants de l’altra punta del món (cicle superior)–, l’equip de Figueredo va sol·licitar també kits de robòtica. "Ja utilitzàvem els bee-bots (un senzill robot en forma d’abella per iniciar-se en la programació: avança dos quadrats, gira a la dreta) en infantil i els Lego spike en cicle superior, i teníem un gap per a cicle mitjà, així que ens va anar perfecte poder agafar els blue-bots, robots amb més opcions, per omplir aquest forat", explica la implicada directora de l’escola a la biblioteca (ara mediateca), al costat de la renovada col·lecció de llibres (amb els diners del pla Proa+, línia d’ajudes per a escoles d’alta complexitat).

Quant al contrast entre l’arquitectura de l’edifici (de més de 40 anys) i la novetat de les pantalles i robots, Figueredo insisteix en la necessitat d’aprofitar totes les oportunitats. Una de les que més agraeix és el tècnic d’integració social que la conselleria els va assignar a jornada completa quan els va donar la categoria d’alta complexitat. "Gràcies al seu treball, podem fer un seguiment molt més exhaustiu de les famílies vulnerables i hem pogut crear un espai familiar els divendres a la tarda, en el qual, per exemple, mares i pares ens han ajudat a arreglar l’hort del pati", narra amb orgull la directora.

Del robot a l’hort

L’hort és, de fet, una de les joies de la corona d’aquesta escola, i l’equip directiu té clar que la tecnologia ha arribat per quedar-se i ha de guiar l’alumnat, però també que tot té el seu moment i que és imprescindible que aprenguin, per exemple, a escriure primer bé amb paper i bolígraf.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Al cicle superior –cinquè i sisè de primària–, a més de la pissarra virtual i els Legos de robòtica, cada alumne té un portàtil [que sí que han sigut entregats, els 77.000 que segueixen pendents són els de primer i segon d’ESO, que en principi començaran a distribuir-se a l’abril].

Lluny d’estar tot el dia sobre la taula, els tenen guardats en un armari blau que hi ha al final de la classe –on també dormen, no se’ls emporten a casa– i els agafen només per a activitats puntuals. Els molts dibuixos penjats a les parets –fets a mà, com s’ha fet tota la vida– que forren no només aquesta aula, sinó tota l’escola, demostren que no menteix.