Trasplantat per primer cop a un humà un ronyó de porc

La ciència dels trasplantaments ha fet un altre pas de gegant als Estats Units. Ahir, l’Hospital General de Massachusetts va anunciar el primer trasplantament amb èxit del món a un humà viu d’un ronyó de porc genèticament modificat, una "fita històrica en el camp emergent dels xenotrasplantaments", segons un comunicat del centre mèdic.

El receptor és Richard Rick Slayman, un home negre de 62 anys que tenia una malaltia crònica renal i que ja havia rebut el 2018 un altre trasplantament de ronyó que va començar a fallar cinc anys després d’aquella operació. Allò el va fer tornar a la diàlisi, que ja havia rebut durant set anys abans del primer trasplantament, i va tenir nombroses complicacions.

Davant la perspectiva d’haver d’esperar cinc o sis anys per a un altre trasplantament, Slayman va accedir a l’opció del xenotrasplantament que li va oferir el seu metge. Va ser operat dissabte passat en una intervenció que va durar quatre hores. El seu nou ronyó va començar a produir orina poc després de l’operació. I ara evoluciona favorablement, ja camina pels passadissos de l’hospital i "s’espera que rebi l’alta aviat", segons el comunicat de l’hospital, on el mateix pacient ha dit que va veure l’operació no només com una manera d’ajudar-se a si mateix sinó com una manera de donar esperança als milers de persones que necessiten un trasplantament per sobreviure".

Notícies relacionades

"Vull detectar el càncer de pàncrees amb una analítica"

Creix la implicació ciutadana per finançar la investigació oncològica

El ronyó que se li ha trasplantat procedia de l’empresa eGenesis i se li van realitzar 69 edicions genòmiques utilitzant la tecnologia CRISPR-Cas9. Es van eliminar tres gens porcins que tenen el potencial de contribuir al rebuig de l’òrgan. A més, s’hi van afegir set gens humans per millorar la compatibilitat. A més, segons ha explicat el comunicat del centre mèdic, es van desactivar retrovirus endògens per eliminar riscos d’infecció.

L’operació es va realitzar amb una autorització de l’FDA, l’agència de medicaments dels EUA, segons el seu Protocol d’Accés Ampliat, que dona llum verda en casos específics a tractaments experimentals.