El pla antiincendis serà aquest estiu més quirúrgic

Fins a la data, a l’hora d’activar plans de prevenció d’incendis, era habitual veure un mapa amb les comarques de Catalunya pintades de blanc, groc, taronja, vermell o negre. Així, es determinava a quins territoris s’activaven mesures de prevenció. A partir de les pròximes setmanes, tant els agents rurals com els bombers, junt amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, preveuen que l’anomenat Pla Alfa sigui més quirúrgic.

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, quan aquest canvi entri en vigor (encara no hi ha una data concreta, però està previst que sigui abans d’estiu), el pla de prevenció anirà al detall, municipi per municipi, i no per comarques senceres. D’aquesta manera, podria donar-se el cas que en una localitat hi hagi un risc elevat i en una altra que es trobi dins de la mateixa comarca el perill sigui només moderat.

Des de fa anys, la conselleria elabora un mapa de risc molt detallat, que diferencia espais petits en funció del risc. Per exemple, en una comarca com el Baix Ebre, que té un tros de superfície ocupada pel Delta i una altra pels ports de Beseit, és evident que el perill no pot ser el mateix a tot arreu. A partir d’ara, s’aplicaran restriccions com la prohibició de fer barbacoes, acampar, utilitzar radials o volar en globus aerostàtic en localitats concretes i no en comarques senceres. A través d’una aplicació web, es podrà consultar si un municipi concret està en alguna fase de risc del Pla Alfa.

Prohibició en vigor

En les últimes hores, va entrar en vigor la prohibició d’encendre focs al bosc, que es mantindrà fins al 15 d’octubre. Des de la conselleria asseguren que les pluges no han reduït el risc a mitjà termini i que, per tant, el veto regirà des d’aquest 15 de març fins a set mesos després.

Aquest és un dels anys més difícils a l’hora d’afrontar la temporada d’incendis, ja que si l’escenari no canvia, la sequera deixa en situació vulnerable moltes zones: el prelitoral, les comarques de Girona, la Catalunya central, la plana de Vic i l’interior de les comarques de l’Ebre són alguns dels punts crítics.

La vegetació pateix la falta d’aigua i algunes espècies d’arbres, com els pins o les alzines, estan més secs que mai. També s’han produït episodis de mortaldat en arbredes d’extensió considerable. A això, cal afegir-hi un altre aspecte: en molts municipis, les franges de protecció de 500 metres no estan delimitades de manera correcta.

L’estrès creixerà

El mapa amb la probabilitat de mort per estrès hídric de la Diputació de Barcelona mostra que una tercera part de la superfície forestal viurà un increment de falta d’aigua i mort d’arbres. A la província de Barcelona, un 64% de la superfície és zona forestal (això no significa que tot sigui bosc). I d’aquestes hectàrees, la majoria, més del 90%, són de propietat privada.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Per aquesta raó, Diputació, ajuntaments i propietaris de boscos s’han posat d’acord per intentar accelerar la falta de franges, sobretot en urbanitzacions. L’estudi presentat per la Diputació constata que, el 2050, l’aridesa dels boscos haurà crescut de manera notable en zones metropolitanes, com el parc natural de la serra de Collserola, el de la Serralada de Marina i el de la Serralada del Litoral.

Aquests parcs són tres exemples de zones que s’enfronten a una temporada d’estiu difícil, no només per la calor i la sequera sinó per la quantitat d’urbanitzacions i presència de persones als voltants.