Càritas analitzarà els tràmits a 200 municipis

Fa més d’un any que el Govern tempteja Càritas, una de les entitats amb més capil·laritat i presència als pobles i les ciutats de Catalunya, perquè li fes arribar dades de la incidència del padró i de com actuaven els ajuntaments. Càritas és el lloc a què recorren els més desfavorits, especialment els que no tenen accés a serveis socials bàsics, com l’atenció sanitària i l’educació, pels problemes del padró. "En aquell moment, nosaltres ens vam negar a fer-ho. L’Administració té prou mitjans per fer aquests estudis", argumenta Luna.

Però després que EL PERIÓDICO informés sobre les traves que l’alcaldessa ultra de Ripoll posa per empadronar ciutadans nouvinguts a la localitat, la síndica de Greuges va anunciar que reobriria un estudi a nivell català. La idea era analitzar com es realitzava aquest tràmit, coneixedors que Ripoll no és un cas únic, sinó que cada vegada són més els ajuntaments que posen pegues o dificultats per empadronar els més vulnerables. "La síndica ens va comentar si nosaltres teníem informació al respecte i vam creure que era necessari poder aportar la nostra fotografia de la situació, especialment per poder fer-li arribar els casos i que ella pogués actuar d’ofici", explica Luna.

Fins ara, l’únic estudi similar que es va elaborar a Catalunya va ser el que va fer la Federació ECAS, en col·laboració amb diverses entitats, associacions de veïns i sindicatures locals. En aquest treball, ECAS va constatar aplicacions insuficients o discriminatòries al padró en una cinquantena de municipis. Un any més tard, i després de la composició dels nous consistoris després del 28M, alguns moviments socials asseguren que la tendència va a l’alça.

Sense domicili fix

"Som conscients que és un tema molt important perquè deixar fora del padró implica deixar els ciutadans fora dels drets més elementals com són la sanitat, l’educació i l’accés als serveis socials: els ajuntaments han d’empadronar", defensa Luna. La vulneració de drets més habitual que s’estan trobant a Càritas és que molts ajuntaments no apliquen la figura del padró social o sense domicili fix contemplat en la llei estatal i previst per a aquells que no tenen contracte de lloguer, que viuen en una habitació llogada o fins i tot al carrer.

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

"A l’Hospitalet, per exemple, veiem com molta gent que viu en habitacions rellogades s’empadronarà a Barcelona, que sí que l’aplica", es lamenta Luna, que també assenyala que molts consistoris utilitzen "subterfugis legals" per dificultar l’accés al padró sense incomplir la legislació.

Luna assegura que les entitats supramunicipals, entre les quals l’Associació Catalana de Municipis (ACM), també estan al corrent i interessats en l’estudi de Càritas. S’espera que les dades sobre aquesta enquesta estiguin disponibles al llarg del mes d’abril.